Font: Jordi Palmer / Nació Digital

Combatents armenis durant la defensa del Musa Dagh

L’any 1915, el govern turc va voler aprofitar la convulsió que va suposar la Primera Guerra Mundial per homogeneïtzar ètnicament el país. En aquells moments, la població era majoritàriament turca otomana, però entre els confins d’aquell imperi s’incloïen importants nuclis de població àrab, kurda, grega i armènia entre d’altres. Els armenis, de religió cristiana i dispersos per tot l’imperi, són els que van patir més la política del govern dels Joves Turcs, que a la primavera del 1915 va iniciar una política de deportació amb intencions clarament genocides.

A grans trets, el genocidi armeni -encara avui no reconegut com a tal pel govern turc- va iniciar-se el 24 d’abril de 1915 amb la detenció de la ‘intelligentsia’ armènia d’Istambul. En les següents setmanes es van cursar ordres de deportació de tota la comunitat armènia de l’imperi turc en direcció als deserts de Síria i Iraq, on van ser internats en camps de concentració. L’excusa per al trasllat va ser la suposició que els armenis en la seva totalitat intrigaven a favor dels enemics, en especial els russos al front del Caucas, on l’exercit del tsar va infringir severes derrotes al suposat geni militar turc, el general Enver Paixà. En el camí cap al desert van morir vora un milió i mig de persones.

Evacuació dels armenis del Musa Dagh en un vaixell francès

Ara bé, no tots els armenis es van resignar a ser deportats i arreu del vast territori turc va haver-hi accions de defensa, sobretot en la part oriental d’Anatòlia, on la proximitat dels russos i de germans armenis sota l’imperi del tsar es veia com una possibilitat de salvació.

Però va ser a un miler de quilòmetres de la frontera entre els imperis rus i turc, a la riba de la mediterrània, on es va produir una de les accions de resistència més cèlebres de tot aquest tràgic episodi. En el que actualment és la província turca de Hatay, en territori considerat com a part de Síria fins al final de la Gran Guerra, es troba el Musa Dagh -Muntanya de Moisès-, i a la seva falda hi havia sis pobles habitats per armenis, amb una població aproximada d’unes sis mil persones.

Refugiats armenis del Musa Dagh, embarcats en un vaixell francès

Doncs bé, quan van arribar les ordres de deportació, aquesta comunitat armènia va decidir no resignar-se i lluitar. Agafant tot el que van poder transportar, es van desplaçar fins al cim de la muntanya, el van fortificar i allà van fer front a les diverses escomeses turques durant cinquanta-tres dies entre el juliol i el setembre del 1915. Els turcs van atacar-los amb forces regulars i artilleria, però no van aconseguir doblegar la resistència armènia. Els atacants van patir milers de baixes, mentre que entre els armenis, liderats per Movses Kalousdian, només van perdre la vida divuit combatents. Amb la muntanya abocada al mar, els vigies armenis albiraven cada dia el mar a la recerca de vaixells aliats, fins que a principis de setembre, vaixells de guerra francesos i britànics els van poder rescatar just quan estaven a punt de quedar-se sense provisions. Més de 4000 persones van poder ser evacuades i traslladades a Port-Said, Egipte.

L’obra de Franz Werfel

Aquests fets històrics són relatats a la novel·la ‘Els quaranta dies del Musa Dagh’, escrita per Franz Werfel l’any 1933 i ara editada en català per Edicions de 1984 amb traducció de Ramon Monton. L’autor, austro-bohemi nascut a Praga de llengua alemanya, va donar forma al seu llibre arran d’un viatge a Damasc anys després de la fi de la Primera Guerra Mundial, on va poder copsar la tragèdia que va significar l’intent d’extermini del poble armeni.

Al llarg de les seves gairebé mil pàgines, Werfer relata la història del fictici Gabriel Bagradian, armeni resident a Paris que per circumstàncies de la guerra es troba atrapat al seu poble natal a la vall del Musa Dagh, on pren la determinació d’organitzar la resistència contra els turcs. Amb singular capacitat literària Werfel detalla el llarg període en què la comunitat armènia es refugia a la muntanya fins que es evacuada per via marítima, en un retaule magnífic sobre la desesperada lluita cap a la llibertat d’una nació amenaçada de mort.

Publicada l’any 1933, just l’any que Hitler va assolir el poder a Alemanya, l’obra va tenir molta repercussió al gueto de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial. El mateix Werfel, destacat antinazi, va exiliar-se des d’Àustria als Estats Units l’any 1938, quan el país va ser annexionat al III Reich.