A Sweet Water, una petita ciutat de les planes de Nebraska, es dibuixa la figura enigmàtica de la Marian Forrester: una dona captivadora, sofisticada i carregada de misteris. Admirada i desitjada per tothom, la seva presència encarna l’elegància d’un món ple de riqueses aparentment sòlides i convencions socials inamovibles. Però darrere del seu somriure encantador […]

El 1928, Mandelstam veu publicat el seu volum d’assaigs De la poesia, que aplega la seva millor aportació en aquest terreny. El mateix any van aparèixer la prosa El segell egipci i una recopilació de poemes. Serien els últims llibres que es publicarien en vida seva. Encara que pugui sobtar —per infreqüent—, tant els poemes com els assaigs eren, en el fons, matèria «antipàtica» per al règim soviètic. I Mandelstam no era un poeta que callés el que pensava, era incòmode fins i tot per a alguns dels poetes contemporanis.

En aquest llibre podem seguir molt detalladament el seu posicionament respecte a les diverses manifestacions poètiques que va conèixer de prop: de la clàssica de Tiúttxev a la més avançada de Khlèbnikov. O de Villon a Baudelaire, fruit de la seva estada a París. És un repàs, insolent de vegades, al món poètic que li va tocar viure. Per a qui gaudeixi de la poesia i de la lectura dels grans poetes, aquest és un llibre imprescindible. Perquè un gran poeta parla, sense embuts, de poesia.

Els onze cants de Quan es fa fosc tenen la consistència d’una mateixa mirada crepuscular que, des de l’alçada dels anys, rememora episodis esparsos d’una vida. En els versos apareix sovint la bellesa dels prats perduts de la infància, o de les ciutats estel·lars transformades pel record i el somni; però també hi són els malsons i les pors de la vellesa, l’espant d’un univers incomprensible o la natura malmesa, per acabar en l’incert consol de la literatura. La consternació davant d’un declivi que es veu venir dona una commoció lúcida als onze poemes elegíacs. Com es diu a l’entrada, l’autor ha introduït referències literàries rescatades d’un oblit probable dins d’uns cants que respiren sovint amb una alenada fonda.

Aquest llibre és l’adaptació teatral de la magnífica novel·la de Sílvia Alcàntara Olor de Colònia —publicada per aquesta editorial el 2009— que mostra un fragment de la història del nostre país amb una trama vibrant que apel·la a la nostra memòria col·lectiva, entre la lenta represa industrial i la dura repressió franquista.

El record d’en Bernat, l’amic del protagonista Climent Palau, és el fil conductor de l’obra i porta l’espectador a reviure les diferents èpoques del relat: des del tràgic incendi inicial fins a l’eufòria de la represa, la història d’amor secret, la rebel·lió de la filla adolescent, els tripijocs dels poderosos i, finalment, la decadència de la colònia.

Una peça de literatura dramàtica per dur als escenaris un món que avui ha desaparegut però que encara ens resulta proper i que ben segur ens explica com a col·lectivitat.

Ubú irromp al Théâtre de l’Œuvre de París l’any 1896 i sacseja l’escena burgesa amb un crit que marcarà la història de la modernitat teatral: «Merdra!» Així comença Ubú rei, però les peripècies d’aquest grotesc personatge, amb el cap en forma de pera i una espiral dibuixada a l’immens ventrell, no han fet altra cosa que començar. Després del deliri de grandesa per ser rei, decideix convertir-se en esclau i buscar la felicitat en la submissió, envaeix la casa d’un col·leccionista de poliedres, esdevé pare d’un bell arqueòpterix a causa de qüestions de banyes i recupera la naturalesa original de titella en un guinyol.

Alfred Jarry converteix la burla d’un grup d’escolars a propòsit del seu professor de física en un univers literari que desemboca en la invenció del cèlebre personatge que centra l’interès d’aquesta edició: Ubú. El volum que presentem inclou per primera vegada en català les quatre peces teatrals que protagonitza —Ubú rei, Ubú encadenat, Ubú cornut i Ubú al turó—, així com versions alternatives i una selecció d’articles, discursos, cartes i conferències que Jarry escriu al voltant del teatre. La prosa apassionada que el caracteritza, i que neix de la creació col·lectiva, juga amb la tradició literària i explora el poder infinit de les paraules per fer d’Ubú una sàtira despietada del poder, la cobdícia i la condició humana.

El viatge al passat és la història dels retrobaments amb regust amarg entre un home i una dona que es van estimar i que creuen que encara s’estimen. Un home jove, pobre i mogut per una «voluntat fanàtica» s’enamora de la dona del seu ric benefactor, però l’envien uns quants mesos a Mèxic per a una missió de confiança. La Gran Guerra esclata. Ells no es tornen a veure fins nou anys més tard. L’amor, ¿ho pot resistir tot? ¿El desgast del temps, la traïció, una tragèdia?

En aquest text colpidor retrobem la manera de fer única de Zweig, el seu domini genial de la psicologia, la seva capacitat de suggerir amb un gest, amb una mirada, els turments interiors, les motivacions i els abismes de l’inconscient.

«Dickinson, com tantes altres figures a la nostra tradició occidental, va ser un geni, és a dir, una poeta que es va avançar moltíssim al seu temps i va marcar un clar i contundent abans i després en el terreny de la poesia, com Walt Whitman, Arthur Rimbaud o T. S. Eliot. Per altra banda, va ser una artista d’una valentia insòlita que no admetia cap mena de pressió aliena sobre si mateixa i la seva obra. […]

El llibre que l’amable lector té a les mans […] és la joia de la corona de la presència de Dickinson a Catalunya. Ens permet, per primera vegada, l’accés a la totalitat de la producció de Dickinson, perquè ens forneix de les versions definitives de cada poema i —una novetat absoluta!— totes les versions preliminars que genèticament van desembocar en l’establiment del text final. A més, el text ve enriquit per un generós aparell de notes del poeta-traductor, en el qual s’expliquen referències, al·lusions i significats obscurs. Les versions “aproximatives” de Bosquet […] ens facilitaran un acostament al món poètic de Dickinson com mai en el panorama de la poesia en català.

Ras i curt, Emily Dickinson pertany a la categoria dels grans, grans poetes de tots els temps, dels quals es pot dir que la tasca de llegir-los requereix tota una vida de dedicació.»

Del pròleg de D. Sam Abrams

En una casa modesta de la ciutat provinciana de Saumur, l’avar senyor Grandet viu amb la dona i la filla, l’Eugénie, les vides de les quals es veuen sufocades per l’obsessió que el pare té pels diners. No permet que ningú s’acosti a la seva fortuna ni a la seva filla única. Però quan l’arribada d’en Charles, el cosí ben plantat de l’Eugénie, desperta els desitjos de la jove, la passió la porta a una violenta col·lisió amb el pare.

Considerada l’obra mestra de Balzac, Eugénie Grandet és un retrat exquisit de la vida privada i un extraordinari document de la França postrevolucionària. L’autor hi descriu el xoc fatal entre els desitjos materials i el poder alliberador de les passions humanes. Aquesta novel·la forma part d’«Escenes de la vida de províncies», dins del gran cicle narratiu que l’autor va anomenar La Comédie humaine.

El volum que teniu a les mans inclou dos relats que ens sedueixen: «La dona i el paisatge» i «El declivi d’un cor». El primer narra la història de passió i sentiments incontrolables entre un home i una dona desconeguts que es deixen arrossegar per les forces de la natura, en una espiral onírica en la qual es fa difícil destriar la realitat de la ficció. El segon és un relat estrany i extraordinari, en què el protagonista és posseït per un neguit creixent que el fa sentir-se abandonat i rebutjat per les dues persones que més estima i el condueix cap a un aïllament extrem. Els personatges de Zweig es debaten entre la raó i els sentiments.

Dues obres de caràcter intimista que ens captiven per la gran sensibilitat de l’autor a l’hora de representar les complexes relacions humanes i els temes existencials.

Al Berlín de principis del segle xx, el jove Roland viu despreocupat pel futur fins que el seu pare decideix matricular-lo en una petita universitat d’una ciutat de províncies. Allà, malgrat la seva reticència, en Roland queda fascinat per les classes d’un professor de literatura respectable i encantador. El professor acull el jove i entre […]

«Filòsofs, homes d’Estat, artistes, viatgers de qualsevulla condició, veniu en pelegrinatge a Montserrat! Tots hi trobareu motius de retre homenatge a aquesta meravella.» Alexandre de Laborde, escriptor i dibuixant francès. 1806 «Montserrat: un paratge que només es pot comparar amb dos altres d’Europa.» Karl Wilhelm von Humboldt, Rector de la Universitat de Berlín. 1810 «Montserrat […]

Quan el senyor Folch creu que morirà havent-ho vist tot, un veí nou arriba a la urbanització de l’extraradi de Barcelona on viu. Per mitjà de les visites que li fa, el vell solitari prova d’esbrinar qui és el jove desconegut. Mentre l’assassinat d’un noi per un immigrant trasbalsa l’estabilitat del poble i altera la […]

George Orwell va donar veu amb la seva obra a una humanitat mínima en primera persona arrelada en l’anàlisi de la vida quotidiana i de les tendències més inquietants de la seva època. Enaltit arreu per 1984, la seva aportació com a assagista, encara que menys coneguda, no només ha estat celebrada per la crítica […]

Strout torna amb una novel·la esperançadora sobre noves amistats, vells amors i el desig humà de deixar una empremta al món.

La tardor ha arribat a Crosby, Maine, i l’advocat Bob Burgess decideix acceptar el cas d’un home solitari investigat per assassinat. Paral·lelament, el vincle entre en Bob i la Lucy Barton —l’aclamada escriptora que viu amb en William, el seu exmarit, al mateix carrer que ell— es va estrenyent. La Lucy, per la seva banda, també es fa amiga de l’Olive Kitteridge, amb qui passa moltes tardes explicant-se i revivint històries de gent que coneixen.

Explica-m’ho tot és una declaració de la voraç necessitat de saber de l’autora, de trobar un sentit a la vida. Els silencis plens de significat de tots els seus personatges suggereixen la complexitat dels vincles que establim i la manera com les nostres relacions, malgrat tot, ens desbrossen el camí.

«No és casualitat que s’hagi comparat Strout amb Hemingway.

El supera en molts sentits.»

Publishers Weekly

Imber Court s’ha convertit en un port segur per a les ànimes inquietes que busquen tranquil·litat. Aquí hi viu una petita comunitat laica al costat d’una abadia. Però la plàcida vida de la comunitat es veu alterada per l’arribada de la jove Dora Greenfield, l’esbojarrada dona d’un dels residents. Per altra banda, el líder espiritual […]

  Increïble, l’allotjament, amb ocells i flors, amb animals i plantes de tota mena, amb l’univers que ens té a dins, a nosaltres, els convidats, limitats, emperò amb l’opció, sempre conreada individualment, d’expandir-nos, cap enfora, cap endins, amb la pròpia consciència de ser a través de la paraula, a través de la poesia d’Emily Dickinson […]

Els Cantos d’Ezra Pound es consideren una de les fites més significatives de la poesia moderna del segle xx. Amb aquesta obra escrita al llarg de més de mig segle, Pound va voler construir un poema èpic que no es limités a un sol poble i llengua, sinó a la humanitat en el seu conjunt. Es tracta d’una epopeia sense argument, que no s’estructura en una seqüència lògica i cronològica, sinó que parteix d’associacions, lectures, records i es presenta en un llenguatge àgil, polifacètic i poliglot que intenta seguir el ritme de la velocitat amb què neixen i passen els pensaments per la ment. Un flux simfònic incessant, la polifonia universal de la veu d’un sol home.

Aquesta traducció reuneix per primera vegada la totalitat d’Els Cantos en català, inclosos els «Cantos pòstums», que plegats constitueixen una obra intensa i estimulant d’una importància cabdal.

A recer de les ogives gòtiques esveltes i majestuoses de la catedral de Notre-Dame, l’any 1482 es teixeix a l’entorn de tres personatges una teranyina d’obsessions fatals. El campaner de l’església, en Quasimodo, el geperut marginat de tothom per la seva infinita lletjor, s’ha enamorat perdudament de l’Esmeralda, una gitana encisadora que canta i balla […]

Teniu a les mans un recull de relats d’Andrei Platónov, pensat per oferir una panoràmica de la prosa breu d’aquest gran autor de la literatura russa del segle xx. Els setze relats magnífics de la tria abasten els anys més productius de l’obra de Platónov (1926-1946) i inclouen obres de naturalesa molt diversa: des de relats de referència, com «En Makar té dubtes», «La pàtria de l’electricitat», «El riu Potudan» o «Fro», fins a obres d’alt valor poètic i simbòlic en el patrimoni literari de l’autor, com «Fangar eixut», «El tercer fill» o «Rescabalar els caiguts». Trens, estepes, ginys mecànics, revolució i desemparança dibuixen el món preciós i furibund que Platónov va saber retratar amb un llenguatge únic.

Tots els versos aplega la poesia escrita per Arthur Rimbaud al llarg de la seva carrera literària, que durà a penes sis anys. Ens trobem davant un cas insòlit en la història de la literatura, el d’un poeta-cometa el ròssec del qual no para d’incendiar el firmament de les lletres amb la magnitud i l’eternitat d’una constel·lació.

Frescor, culte de la Natura, versos i mots clars com l’aigua alternen en el seu corpus poètic amb paisatges urbans i neologismes més o menys desxifrables i amb imatges superposades i al·lucinades el sentit de les quals només coneixen Déu i el poeta. Res, tanmateix, no ens impedeix de gaudir d’aquesta festa verbal d’un poeta que anà tan lluny en l’expressió i en la forma, amb la realització de prodigis i descobriments tan extrems en totes dues, fressant camins desconeguts i perillosos que només podien dur al silenci.

Teniu a les mans la poesia completa del més jove dels poetes. Aquest volum també inclou unes cartes essencials per entendre la poètica de Rimbaud, així com unes quantes proses, dues de les quals també veuen per primera vegada la llum en català.

Falsa-ratlla és un mot amprat, que no és als diccionaris, però que s’entén. Com la memòria, com els dies de cada dia, com els poemes. Escriure versos és com pedalar en una bicicleta amb la direcció espatlada. Millorar la cal·ligrafia. Parlar amb els fills. Dinar amb els amics. Mirar el silenci del món. Dibuixar castells en l’aire. Fer mala lletra en quaderns pautats.

«Als deu vaig endeutar-me per primera vegada; als deu vaig entrar en un quiròfan per primera vegada; als deu em vaig masturbar per primera vegada sense saber què era el sexe; als deu vaig patir violència física i psicològica per part d’un capellà; també als deu em vaig “enamorar” (o alguna cosa semblant) i em […]

Ventura Ametller és un escriptor polièdric d’un interès i d’una qualitat indiscutibles, editat fins ara d’una manera massa fragmentària i minoritària. Per aquest motiu ara teniu a les mans l’acurada edició de la seva Poesia completa, que parteix de la recopilació que ell mateix va deixar enllestida.

Endinsar-nos en aquestes pàgines és amarar-nos d’un viure commogut i apassionat, enfervorit, però mai exempt del batec punyent de la gran literatura, d’una exigent intel·ligència creativa.

Aquesta Poesia completa, travessada per un potent esperit de postavanguarda i de transgressió, és un convit a descobrir aquesta veu alquímica que s’agermana amb la d’altres diables com Josep Pla, Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Joan Perucho, Josep Palau i Fabre, Andreu Vidal, Josep Palàcios o Màrius Sampere.

Del pròleg de Carles Duarte i Jaume C. Pons Alorda

Aquesta magistral col·lecció de quaranta-dos contes, escollits i agrupats pel mateix Faulkner, reprèn ambients i temes emblemàtics —racisme, violència, adulteri, fatalitat, grandesa i immensa estultícia del gènere humà— i els porta més enllà: més enllà del Sud, de la consciència, de la vida, de l’heterosexualitat. Relats gòtics, tràgics, brutals, delicats i commovedors s’alternen amb episodis inesperadament hilarants, tots teixits amb una inventiva desbocada, imatges de tall poètic esmolat i una audàcia i llibertat narratives en el seu punt àlgid. Des del mític comtat de Yoknapatawpha fins a la França de la Primera Guerra Mundial, passant per Beverly Hills i el purgatori, la ploma de Faulkner evoca els estrats profunds de la història i la llegenda.

Guardonat amb el National Book Award el 1951, el volum que teniu a les mans és la millor oportunitat per descobrir l’univers d’aquest mestre indiscutible de la literatura moderna nord-americana.