Col·lecció
Temps Maleïts, 23
ISBN
84-96061-49-3
Editor
Enric Casasses
Llengua original
Català
Pàgines 168
Preu
15,00 €
Comparteix-ho a
De la raça que es perd
Amb pròleg de Julià Guillamon.
De Juli Vallmitjana en sabem ben poca cosa més enllà de les informacions que es desprenen dels seus propis llibres. El que sí sabem és que els seus llibres van representar una novetat en la literatura catalana del nou-cents. Va contribuir a fixar la imatge de la ciutat vella i dels espais suburbans que l’envoltaven i va donar vida literària als marginats de la societat i de manera molt particular, els “egiptians” o “bohemians”, els gitanos, que n’ocupaven els graons més baixos. Del tracte amb ells, dels seus costums, de les seves lleis, Juli Vallmitjana retroba una sèrie de valors que la societat catalana del seu temps no li oferia.
De la raça que es perd ens porta a la idea de comunitat perduda, d’un rastre esvaït de la llei natural i de l’harmonia universal i un caràcter basat en el pressentiment més que no pas en la raó… Entre les seves pàgines trobem paisatges minuciosament descrits i retrats plens de vida. Vallmitjana s’interessa pels detalls i busca el testimoni directe, escoltant molt i mirant de reproduir el discurs dels mateixos protagonistes, amb els seus meandres i capgirells.
En els nou contes que formen el volum, Vallmitjana reflecteix un canvi de costums, una progressiva pèrdua de les formes de vida tradicionals dels gitanos com a conseqüència del prolongat sojorn a la ciutat. A aquest canvi de costums al·ludeix el títol del llibre: De la raça que es perd.
Col·lecció
Temps Maleïts, 23
ISBN
84-96061-49-3
Editor
Enric Casasses
Llengua original
Català
Pàgines 168
Preu
15,00 €
Comparteix-ho a
Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937). Narrador, novel·lista i autor teatral.
Argenter de professió per tradició familiar, la seva vocació inicial és la pintura. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i es relaciona amb els pintors de la “colla del safrà”. Abandona la pintura per la literatura a causa de la seva indecisió personal i la influència del pensament teosòfic. Coneix de la vora el món marginal i de baixos fons dels gitanos barcelonins que conjuntament amb la lectura d’estudis sobre la seva història constituirà la base principal de la seva obra literària. Tant les novel·les com Sota Montjuïc (1908) o La Xava (1910); les narracions, entre altres De la raça que es perd (1917) i les seves obres de teatre: Els Zin-calós (1911), En Terregada (1912), Rují (1918) tenen en comú la cruesa de la vida sòrdida, els costums i el parlar dels gitanos. La força expressiva, d’una gran vigoria, a l’hora de presentar-nos els diversos personatges és enriquida per l’aportació del vocabulari caló.
Autor singular dins la literatura catalana, connecta amb els modernistes que considera excessivament intel·lectualitzats. A la darrera etapa com a dramaturg estrena peces de caire social i polític com El barander (1923). En els darrers anys de la seva vida abandona el teatre i escriu narracions, la majoria encara inèdites.
[Font: Escriptors.cat]
més obres de Juli Vallmitjana a EDICIONS DE 1984
En aquesta primera novel·la Vallmitjana intenta fer una novel·la però ja comença a veure que el fil seguit de la...
Llengua original:
Català
En les seves novel·les, Juli Vallmitjana ens presenta un retrat escruixidor i avui imprescindible dels ambients més pobres de la...
Llengua original:
Català
"He escrit vàries obres però la intensa fruïció que he sentit al compondre aquesta novel•leta intitulada Albi no la podria...
Llengua original:
Català
Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) és una figura insòlita dins del panorama literari català del tombant del segle XIX i la...
Llengua original:
Català
La presència del teatre de Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) als escenaris barcelonins des de la seva primera estrena, el 1907,...
Llengua original:
Català