El divendres 25 d’octubre va sortir publicat a El Punt Avui un especial sobre les darreres novetats sobre la figura de Spinoza, signat per la Glòria Farrés. Un dels llibres que menciona és El problema de Spinoza, d’Irvin D. Yalom.

‘El problema de Spinoza’, de Yalom

A més de la traducció de l’Ètica de Spinoza, trobem actualment a les llibreries una altra obra, aquesta de caràcter literari i divulgatiu, que ens parla del filòsof jueu. Edicions de 1984 ha publicat la novel·la d’Irvin D. Yalom El problema de Spinoza, traduïda per Carles Miró. Aquesta obra, estructurada en dos temps, un que narra la vida de Spinoza i l’altre la vida de Rosenberg, un nazi jutjat i condemnat a mort a Nuremberg, ens permet una aproximació al filòsof des de la ficció. Yalom, psiquiatre i catedràtic de la Universitat de Stanford, ja havia novel·lat la vida de Niezsche i la de Schopenhauer. La novel·la se centra en el fort cop emocional que devia ser l’excomunió per a Spinoza. A partir de la psicologia moderna mira de reconstruir el món interior del filòsof. L’autor reconeix al pròleg la dificultat d’aquesta empresa. Potser amb la intenció de veure millor, a contrallum, ben delineades, les qualitats filosòfiques i personals de Spinoza, Yalom el contraposa a un jove antisemita: Alfred Rosenberg.

Alfred Rosenberg era el cap de l’ERR, l’equip que s’encarregava de saquejar a favor del Tercer Reich els béns dels jueus. En l’informe que va fer després d’apoderar-se de la biblioteca de Spinoza fa constar: “Conté valuoses primeres obres de gran importància per a l’exploració del problema de Spinoza.” Aquest problema consistia a entendre com l’obra d’un jueu podia haver inspirat autors aris com Goethe, Hegel o Nietzsche. Aprofitant aquest misteri, la novel·la confronta el filòsof de la tolerància i la racionalitat al teòric del nazisme i ideòleg de l’Holocaust. La narració va desgranant les dues vides i contraposa dues actituds vitals antagòniques. La trama aconsegueix un cert suspens, una bona ambientació històrica, interessants explicacions sobre els estudis talmúdics i cabalístics que va rebre Baruch Spinoza, i reflexions sobre la psiquiatria i la psicoanàlisi. De tot això, en surt una novel·la d’idees que atrapa.

Al 2011, John Berger imaginava a El quadern de Bento el contingut d’un quadern d’apunts perdut de Spinoza. Yalom també fantasieja, per bé que hi ha més pretensió històrica. Bona part del que fa dir a Spinoza o a Rosenberg ho extreu de l’obra i la correspondència de Spinoza i de les memòries de Rosenberg, que les va escriure mentre era a la presó durant els judicis de Nuremberg. Cal dir, però, que en algun cas les converses imaginades tenen un caràcter tan deliberadament d’anàlisi psicològica, que no deixen gaire espai al misteri que havia d’envoltar l’esperit de Spinoza. Tot és entenedor, massa clar, tot s’esdevé en un sol pla, sense la fondària que caldria esperar.

El deure de ser feliç

El millor de la novel·la de Yalom probablement és que mostra un Spinoza que entaula una lluita conscient contra les seves passions. De fet, potser una de les coses més valuoses de la filosofia de Spinoza és que ens convida a controlar les passions i a fer l’esforç d’estar alegres. Ens ensenya a valorar el conatus, les ganes de viure, que comporten els afectes actius, positius, ens fa celebrar el valor de l’alegria i el poder de la raó. Jorge Luis Borges, que estimava l’obra de Baruch Spinoza, diu: “Ese pobre hombre, quizá desdichado pero que no quería ser desdichado, que tenía el culto de la felicidad, que creía que debemos ser felices.”