Font: Time Out / Gemma Casamajó
Aneu de pet a comprar Fulles d’herba de Walt Whitman. 688 grams de poesia que us alimentarà tota la vida: ara una matinada lluerna, ara a la sorra de la platja llepada per la llengua de la mar, ara un migdia panxut, ara un matí fred que fas campana i ets jove i conflictiva.
Tindreu, en un sol volum, tots els versos d’una vida que us acompanyaran tota la vostra: aquí, allà, adés, després i sempre. Versos, d’altra banda, d’allà i d’adés (Walt Whitman és un americà que va néixer l’any 1819 a Nova York), que han marcat un abans i un després en la literatura nord-americana (Fulles d’herba és un llibre fundacional que va obrir la clau de pas de la poesia d’aquell país) i que quedaran per sempre (estan arrelats al camp literari i ja són un clàssic). “Vinc amb els braços carregats, vessant-les per a tu/ Per a tu i per a tots els teus taüts, oh mort.” Whitman ve, efectivament, amb els braços carregats però no només de mort sinó de totes les coses, i no només per a tu, sinó per a tothom. En cada viatge apila troncs de versos diversos: de sexe, d’ancestrals guerrers, de l’infern de la guerra, de Plató, de boscos espessos i dels arbres robustos, de música, de carrers enllosats, de barques i molls, de llibertat: “Des d’aquesta hora em declaro lliure de tot límit i de tota línia imaginària,/Vaig on em vingui de gust, sóc el meu propi senyor total i absolut”.
El llibre és un esclat, un espetec, una descàrrega. Està encès d’admiracions i exclamacions, de flamerades d’enumeracions, de possessius i anàfores que exploten com una gran traca que s’estén al llarg de tota la vida. Whitman dedica 40 anys a escriure el llibre i l’edita fins a nou cops, cada vegada més alt, cada vegada amb més pes fins a arribar a aquests 688 grams de versos que ara ha traduït Jaume C. Pons Alorda, amb floret de mestre. N’havíem pogut fer tastos esporàdics amb les traduccions de Miquel Desclot, Agustí Bartra o Sam Abrams però aquest és el primer cop que els tenim tots junts en català, aquests cants apassionats que vessen vida i que –feu-me cas– cal que us compreu. Us emocionareu ara i després i els ulls us brillaran, sempre, com la fruita confitada.
–Gemma Casamajó