Font: Catalunya Cristiana / Griselda Oliver

Una torre mestra és la torre més gran i forta del castell i constituïa la part central d’aquestes construccions medievals. Era el lloc de residència del senyor i albergava les estances més importants del recinte. Aquest és l’entorn on Jennifer Egan basteix La torre mestra, una novel·la intrigant que fa una descripció fi del d’una societat contemporània marcada per l’angoixa i el desassossec. Aquest és el tret característic de la prosa d’Egan (1965), una escriptora nord-americana reconeguda pel seu estil polifacètic, malgrat que és poc coneguda entre nosaltres. Tot just ara, i gràcies a editorials com Edicions 1984, podem començar a llegir les seves obres.

La torre mestra, traduïda excel·lentment per Carles Miró al català, és una novel·la àcida, amb un punt irònic i sarcàstic, que combina alhora la ciència-ficció amb el relat social. Tres històries simultànies s’entrellacen per donar forma a una obra on la ficció es barreja amb la realitat: l’argument principal és el que dóna vida a en Danny i en Howard, dos cosins que veuen estroncada la seva vida a causa d’un esdeveniment tràgic que els marca profundament.

Transcorreguts vint anys del d’una torre mestra, en Danny, des d’un castell, es troba incomunicat de la resta del món, mentre que en Ray s’hi troba des de la seva cel·la. A l’obra, la sensació desafortunat succés, en Howard, que s’ha convertit en un nou-ric feliçment casat i amb un fi ll (encara que tothom li havia pronosticat un futur ben magre), es compra un castell situat en un lloc indeterminat d’Europa per convertirlo en un hotel. En Danny, un hipster novaiorquès, que veu els dies passar sense pena ni glòria, decideix, fart de la seva desídia i empès per l’inconscient, reunir-se amb el seu cosí i ajudar-lo en la seva nova empresa.

La història és escrita per en Ray, cosí d’en Danny i d’en Howard, un pres que s’apunta a un taller d’escriptura que imparteix a la presó la Holly, la nostra tercera protagonista. L’obra mostra la incomunicació, sota la imatge d’un castell medieval, que infl igeix una societat paradoxalment hipercomunicada i globalitzada. L’argument central que caracteritza l’obra és la manca de llibertat a què estan sotmesos els personatges: talment com l’hermetisme de solitud i d’aïllament contrasta contradictòriament amb la necessitat que tenen els personatges principals de comunicar-se. En Danny anhela incessantment sentir-se connectat: «En Danny va pensar que tant de bo hagués pujat l’antena parabòlica. Es moria de ganes de trucar per telèfon: era una necessitat primordial, igual que l’impuls de riure, d’esternudar o de menjar» (pàg. 15).

De la mateixa manera que la torre mestra, que dins seu alberga amagatalls i passadissos secrets, la trama segueix un camí sinuós i escorredís que acabarà convergint en un únic final. Tres històries diferents amb tres punts de vista diferents se succeeixen en tres espais i temps diferents. Lligades, però, per un atzar fortuït, formen un conjunt complex que mostra el fracàs i l’absurditat d’unes vides torbades per l’anhel d’una llibertat. Una llibertat que, en el fons, es troba ancorada per la necessitat de poder ser per poder existir.