EL TEMPS ha demanat a escriptors, filòlegs, periodistes i polítics de la Franja
com els afecta la nova llei de llengües d’Aragó i quines conseqüències pot
tenir la indefinició del nom triat per a anomenar-la. Aquesta que reproduïm aquí, és la opinió de Carles Terès, autor de Licantropia.
Font: El Temps.
La novel·la Licantropia (2013), de Carles Terès, representa la nova contribució de la Franja a la narrativa catalana. L’original obté el 2011 el premi Guillem Nicolau del Govern d’Aragó. És el darrer Guillem Nicolau de narrativa en català perquè el govern aragonès ja ha canviat les bases per treure’n la referència a la llengua, amb tanta mala traça que ja no s’hi va presentar ningú amb cara i ulls, en la darrera edició, i va quedar desert. Terès neix el 1962 a Barcelona, però els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. Dissenyador gràfic de formació i ofici, publica articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja.
“Tot i que la llengua no ha estat una qüestió important per a la majoria de la gent del territori –ens diu– aquesta llei els ha ofès. Com als presoners dels camps de concentració, que els prenen el nom i els donen un número. El nom és tan grotesc, la reacció del Govern d’Aragó tan extrema, que fins i tot el president de la Comarca del Matarranya, Francisco Esteve, que és del PAR, ha declarat públicament que la nova denominació del català a l’Aragó és una vergonya, i que ni aquesta llei, ni tampoc l’anterior, no ens respecta com a parlants.”
Per a Terès, els polítics del PAR i del PP que juguen la carta de l’anticatalanisme no són pas anticatalans, sinó antiaragonesistes, perquè el català forma part del patrimoni aragonès. “El català és més antic a l’Aragó que el castellà, introduït més tard”, recorda. “Per a mi –afegeix– és com si es venguessin patrimoni de l’Aragó a l’estranger. Pitjor. Més que desprendre-se’n és com si l’estiguessin destrossant”. La llei, però, “varia poc les coses”, tot i la nova i grotesca denominació. “La llei derogada no era gran cosa, perquè no va fer mai oficial el català a les zones que el parlen”. Per tant, “continuarem fent la nostra com abans, ja hi estem acostumats”.