Font: La Ciutat Invisible
Mars del Carib
Sergi Pons Codina. Edicions de 1984.

Aquesta és, sens dubte, una de les millors novel·les que podem llegir aquest Sant Jordi. Si ja estaves fart de les narratives ensucrades de certa literatura catalana, aquí tens una bona plantofada literària, hilarant, lisèrgica, alcohòlica, destripada i punki. I molt, molt, molt divertida. Amb un estil senzill, aquesta novel·la és com un cop de puny directa a la cara de la moralitat ben pensant. Un bar ronyós de Sant Andreu, el Mars del Carib, i tota la colla de descerebrats que li donen vida, serà l’epicentre de la teva perdició. Al llegir-lo, recomanem posar-vos el cinturó de seguretat perquè provoca esclats insospitats de riure acompanyats de bots delirants i quasi epilèptics.

Segurament, no rèiem tant des del Rompepistas de Kiko Amat!
Retorn a Killibeg
Sorj Chalandon. Edicions de 1984.

Prosa contundent, afilada i directa en una novel·la que tracta sobre l’ambivalència de la figura del traïdor. Tyron Meehan és irlandès i des de ben petit es veu arrossegat pel corrent tumultuós del riu del conflicte armat a l’illa verda. Des de l’inici sabem de la seva condició però fins al final no en sabrem els detalls. Atrapat en una sòrdida trama que es va embolicant com una tela d’aranya sobre el cos del protagonista com si fos una mosca que, impotent, espera ser caçada.

Novel·la molt recomanable i trepidant de la primera fins a l’última pàgina.

Malanyet
Pere Audí. Edicions de 1984.

Fins ara coneixíem a Pere Audí Ferrer per la seva recerca sobre cooperativisme obrer al Priorat, i la publicació, entre d’altres llibres, de “Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1920-1923)”. Ara l’autor s’ha centrat en traslladar tot aquell mon a la literatura, una manera de presentar la recerca històrica d’una forma més comestible i, a saber, més lleugera. Malanyet és un barri de Falset amb una composició social arquetípica de principis del XX, amb una lluita de classes omnipresent i quotidianitzada. Cada capítol porta el nom d’un personatge, del que se’n desprèn una particular visió de la realitat i la suma de tots constitueix un relat calidoscòpic amb un escenari per excel·lència, la cooperativa del poble. La majoria són fets històrics documentats, tot i que la posada en escena és ficcionada.