Font: X. C. / Serra d’Or

Aquells qui han basat la seva forma de guanyar-se la vida en la participació a les tertúlies que s’emeten a través de les emissores de televisió i la ràdio o en la publicació d’articles d’opinió en mitjans escrits tot sovint acaben esdevenint presos d’allò que algú va batejar molt encertadament com a «políticament correcte». Això és degut fonamentalment a la conjunció de dos factors: construeixen el seu discurs en funció d’allò que pensen que volen escoltar els receptors i, d’altra banda, es dediquen a opinar sobre un tema que només coneixen superficialment. El filòsof francès Michel Onfray fuig totalment d’aquest esquema. Tot i tenir una presència molt activa en els mitjans de comunicació francesos, destaca per expressar opinions que no solament estan fonamentades en un profund coneixement i una gran reflexió sobre el tema, sinó que també les presenta fins i tot quan són contràries al punt de vista majoritari.

Per tant, quan Onfray parla, un bon consell és escoltar-lo i reflexionar sobre allò que diu, tot i que d’entrada ben segur que ens sobta i que, després de rumiar-hi, no hi estiguem gens d’acord. Aquest és un llibre escrit des de la perspectiva d’un ciutadà per a qui l’islam és una qüestió filosòfica i des de la d’un filòsof per a qui l’islam és una qüestió ciutadana, però amb la distància necessària per a no deixar-se dur per l’emoció d’un moment concret. Aquest darrer aspecte és important: el llibre [traduït per Josep Alemany] recull pensaments sorgits després dels atemptats de París del novembre del 2015 i la seva edició a França fou endarrerida per no coincidir amb el primer aniversari d’aquest esdeveniment; així, fou publicat primer a Itàlia, després a Catalunya i, finalment, a França. Per a Onfray, no hem de cercar la causa del terrorisme en l’islam, sinó que és una conseqüència de la nefasta actuació dels països occidentals, que han seguit una política descaradament colonial i islamòfoba. I quina hauria de ser la resposta? No per la via militar, com estem fent, sinó que ens hauríem d’acostar al sector pacifista de l’islam i entendre’ns-hi, en allò que defineix com la creació d’un islam republicà. La solució és pensar en la pau i no en la guerra, que hauria de ser realment l’últim recurs quan tota altra opció no ha funcionat. Ben bé al contrari del que succeeix en l’actualitat.– X.C.