Quan obrim un llibre i ens disposem a llegir-ne les pàgines no sabem exactament què ens comunicarà. Tenim la pista de l’autor, el títol, el que en diu la contraportada, potser el que hem llegit en alguna crítica, però, el lector, en començar l’aventura de la lectura, no sap què és el que l’impactarà, què el farà gaudir, què li suposarà un guany en coneixements, en emocions, en suggeriments.
Licantropia és la primera novel·la que publica Carles Terès, un autor que a la contraportada del llibre ens diu que «viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó)» i que amb aquesta obra guanyà el Premi Guillem Nicolau 2011. És una novel·la treballada, elaborada en tots els detalls, amb la preocupació per reflectir la cultura d’aquella comarca.
El tema de la novel·la està explicitat en el títol Licantropia, fenomen que el diccionari de la llengua defineix com el «deliri en què la persona afectada creu ésser un llop i es comporta com si ho fos».
L’acció se situa el 1759 a l’Alt Matarranya en una època «en què els llops campaven a pler per aquelles muntanyes poc poblades». A l’episodi inicial mossèn Magí Camprubí i Selma recorre aquells indrets evangelitzant, i viu un episodi d’homes «llobaters» i l’ambient que els envolta. El llibre que escriurà mossèn Magí serà una referència en tota la novel·la que transcorre en l’època actual.
Pas a pas la novel·la mostra al lector els escenaris naturals en què existia la tradició dels llobaters i la seva transmissió al llarg de les generacions. El fenomen, a través dels personatges d’avui, ens és descrit per dues vies: la descripció de la geografi a, element fonamental de la novel·la que l’autor fa amb una rotunda habilitat i l’aproximació al fenomen de la licantropia.
El llibre té elements que objectivament són molt atractius però és l’habilitat del novel·lista el que fa que el lector se senti atret per la forma com seguir descriure les situacions de gran tensió que pateixen.
Atreure l’atenció del lector no és mai fàcil, però, fer·ho a cavall d’un fenomen com la licantropia, exigeix un gran domini del ritme que es va desplegant a l’obra.
Licantropia és una primera novel· la d’un escriptor que des d’aquelles comarques s’incorpora al panorama general de les nostres lletres amb una obra que ha estat treballada a fons, amb agilitat i amb profunditat, quan descriu persones o escenaris naturals que aconsegueix fer·nos familiars unes realitats que amb aquest llibre es fan més properes.
El llibre en el seu desplegament manté l’atenció, la inquietud, l’angoixa davant d’un fenomen d’arrels antigues que veiem transmès a cau d’orella, com un trasbals dels protagonistes, com un deliri que el lector segueix atret fins a la darrera pàgina.