Font: Vilaweb Osona

Tota l’obra poètica publicada de Lluís Solà (Vic, 1940) es troba recollida en un únic volum des d’aquest dijous. ‘Poesia completa’ (Edicions de 1984) recull tota la poesia publicada per l’autor entre 1958 i 2015 i 42 llibres fins ara inèdits. El volum consta de dues parts principals. D’una banda, els poemes escrits des de l’inici i fins a l’any 1999 i una segona part de l’obra poètica escrita posteriorment però que encara no havia vist la llum. El volum, de més de mil pàgines, configura un llibre “molt clar i transparent”, com el defineix el mateix Solà, amb la feina de tota una vida en què ha intentat posar-hi “el màxim de món”. ‘Poesia completa’ aprofundeix sobre la idea de Solà que el poeta té el deure de “no especialitzar-se” i parlar de l’home “en el seu conjunt” a partir de l’element que ens defineix: la paraula.

Tot i la seva intensa trajectòria com a poeta i editor, la seva obra poètica ha estat reconeguda al llarg dels últims anys, sobretot arran de publicar el llibre ‘De veu en veu’, que reunia poemes escrits entre 1960 i 1999. Aquesta obra va merèixer l’any 2001 el Premi Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica i, més tard (2002), el Premi de la Crítica de poesia catalana. L’any 2003 va publicar el segon volum de l’obra reunida sota el títol de ‘L’arbre constant’, on aplegava sis llibres més de la seva producció, tot alternant el vers i la prosa poètica.

Lluís Solà presenta ara l’edició de la seva obra poètica completa. Un volum de més de 1.500 pàgines que inclou el conjunt de la seva obra editada i la inèdita. En una entrevista amb l’ACN, Solà assegura que ha intentat posar en el volum “el màxim de món”, recollint tots els elements de vida “en paraules” i amb la vocació de traspassar els límits de la superficialitat per dir alguna cosa sobre “què som els humans, què ens empeny i què veiem”.

Un volum antològic de dues parts

‘Poesia completa’ es divideix en dues parts. D’una banda, una primera ja publicada amb poemes d’entre 1960 i 1999 en un sentit més reivindicatiu, que intenta respondre a preguntes com les que es va fer Adorno sobre el mateix fet poètic i la importància de la poesia després de la devastació de les guerres mundials, en un país immers en la dictadura franquista. “Vaig creure que s’havia d’escriure més que mai perquè la poesia ajudava a salvar els homes i a esdevenir una mica més dignes”, ha insistit, una idea que espera que també tenyís la segona part de la seva obra, més reflexiva.

En aquesta meitat inicial hi ha dos tipus de poemes, els llampec –alguns de només dos versos- i altres una mica més llargs. A partir de la segona meitat la llargada dels poemes incrementa i hi abunden els cants, composicions on parla de la condició dels homes i la naturalesa en què intenta “a fons” què som i el per què de l’existència.

En paral·lel a la llargada, també es tenyeixen de reflexió, malgrat que defensa que poesia i pensament són “inseparables” per definició. “La poesia que no conté reflexió està abocada a la superficialitat. L’home és passió, sentiment, emoció i, sobretot, reflexió”, ha asseverat.

En aquest sentit, ha defensat que la poesia té el deure i la obligació de “no especialitzar-se”, de parlar de l’home en el seu conjunt. “La poesia és l’antiespecialització, és la lluita contra l’especialització per defensar l’home en conjunt”, ha precisat.