Els quaranta dies del Musa Dagh només s’ha reeditat en català

XAVIER MORET / BARCELONA

Dimecres, 15/04/2015 | Actualitzada 16/04/2015 – 01:28

Franz Werfel

Els quaranta dies del Musa Dagh, que Edicions de 1984 publica en una bona traducció al català de Ramon Monton (en castellà està descatalogada), està considerada com la gran novel·la del genocidi armeni. La va publicar el 1933, just l’any en què Hitler va arribar al poder, el jueu austríac Franz Werfel, que el 1938 es va veure obligat a exiliar-se als EUA davant l’avançament del dictador alemany. La novel·la va ser, en certa manera, un avançament de la barbàrie que sacsejaria Europa, fet que explica que fos el llibre més llegit pels jueus del gueto de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial.

Werfel, que el 1929 s’havia casat amb Alma, vídua de Gustav Mahler, va tenir la idea d’escriure Els quaranta dies del Musa Dagh després d’un viatge que va fer aquell mateix any pel Pròxim Orient. Allà va veure milers de refugiats armenis, entre els quals molts nens i mutilats, i es va assabentar dels horrors que havia ocasionat la deportació de milers d’armenis ordenada pel govern dels Joves Turcs. Un milió i mig de persones van morir en aquell holocaust del qual ara fa cent anys.

Reedició de la novel·la en tapa dura a la col·lecció Rebrot (2020).

A la tornada del seu viatge, Werfel es va documentar a fons sobre el genocidi i va decidir escriure una novel·la a partir de la resistència que els habitants de sis aldees armènies organitzen, el 1915, a la muntanya del Musa Dagh (muntanya de Moisès), a la vora del Mediterrani, davant la persecució a la qual els sotmeten les tropes turques.

Estem davant d’una novel·la coral que en algunes ocasions mostra un gran alè literari i en d’altres tens la sensació que s’allarga massa. Probablement les gairebé mil pàgines de l’edició en català s’haurien escurçat si s’hagués publicat per primera vegada ara, però la novel·la de Werfel és un fruit d’una altra època que ha aconseguit superar la prova definitiva: continua sent interessant al cap de més de 80 anys de la seva aparició.

D’entre tots els personatges que apareixen a la novel·la, el de Gabriel Bagradian s’erigeix com a principal. Es tracta d’un comerciant armeni de París, casat amb una francesa, que sentirà la força de la terra quan torna amb la dona i el fill al poble armeni de Yoghunoluk, situat en territori de Turquia i a prop de la frontera amb Síria. Després de comprovar la injustícia de la qual són objecte els seus compatriotes, participa activament en la defensa que organitzen a la muntanya del Musa Dagh, on es refugien mal armats amb les seves pertinences i on intenten cridar l’atenció dels vaixells estrangers que patrullen per la zona.

Primera edició de la novel·la a la col·lecció Mirmanda.

La novel·la parteix d’uns fets històrics que Werfel novel·la a partir d’una sèrie de personatges entre els quals trobem sacerdots, metges, periodistes i gent senzilla del poble. La dona i el fill de Gabriel Bagradian també tenen un paper destacat en una novel·la que inclou una història d’amor en mig d’un món en guerra. El personatge del pastor protestant Johannes Lepsius, un missioner i orientalista que va defensar els armenis davant les atrocitats dels turcs, és un altre personatge destacat en aquesta novel·la en què la resistència dels armenis del Musa Dagh és en tot moment el tema central.

Resistència i diàspora

La resistència en el Musa Dagh es va prolongar en realitat 53 dies, fins que un vaixell francès va rescatar els refugiats armenis i els va evacuar a Egipte. Werfel, no obstant això, va preferir reduir-la a 40 dies, ja que li semblava un número més bíblic. Recordem, per exemple, els 40 dies que Jesús es retira a meditar al desert.

Es diu que quan el 1938 Hitler va planejar envair Polònia i eliminar els jueus, un dels seus generals va objectar que el món no l’hi perdonaria. La cínica resposta del dictador va ser: «¿I qui es recorda avui del genocidi armeni?». Llibres com el de Werfel serveixen perquè persisteixi la memòria d’un genocidi oblidat, d’un genocidi que, cent anys després de ser perpetrat, per increïble que sembli, només és reconegut per vint-i-dos països d’arreu del món.

D’aquells llibres que, tot i les 956 pàgines que té, t’entristeix acabar. Gabriel Bagradian i el seu poble m’han fet molta companyia. Una obra magna en excel·lent versió de Ramon Monton. @Edicions1984 pic.twitter.com/3cufpAmgZK

— Bernat Dedéu (@BernatDedeu) June 7, 2020