Col·lecció
Temps Maleïts, 26
ISBN
84-96061-59-0
Editor
Francesc Foguet i Albert Mestres
Llengua original
Català
Pàgines 584
Preu
20,00 €
Comparteix-ho a
Teatre Volum 2
La presència del teatre de Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) als escenaris barcelonins des de la seva primera estrena, el 1907, fins la darrera el 1929, estigué marcada per períodes de gran intensitat. Al llarg de vint-i-dos anys, Vallmitjana estrenà vint-i-sis textos originals i es convertí, si més no des del 1911, en un dramaturg conegut, d’èxit entre el públic popular.
El triomf fulgurant de Juli Vallmitjana en l’escena catalana condicionà l’evolució posterior del seu teatre, ja que fixà, per al públic i la crítica la imatge del dramaturg com especialista en la temàtica dels gitanos i els baixos fons barcelonins i com un outsider dels corrents dominants.
Prudenci Bertrana afirmava que “en Vallmitjana té la sabiduria de l’instint, i pinta amb escenes, com un altre pinta amb colors, i es val del mateix llot que trepitja pels clars i obscurs dels seus diàlegs.” El seu teatre “agafa el que més ha commós el seu cor d’explorador de la gent de bronzo” que portava a escena “amb una emoció infantina, amb un llenguatge que és una plasticitat i no retòrica, i amb un argument que és palpitació d’episodis i mai una cosa premeditada i combinada”.
Col·lecció
Temps Maleïts, 26
ISBN
84-96061-59-0
Editor
Francesc Foguet i Albert Mestres
Llengua original
Català
Pàgines 584
Preu
20,00 €
Comparteix-ho a
Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873-1937). Narrador, novel·lista i autor teatral.
Argenter de professió per tradició familiar, la seva vocació inicial és la pintura. Estudia a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i es relaciona amb els pintors de la “colla del safrà”. Abandona la pintura per la literatura a causa de la seva indecisió personal i la influència del pensament teosòfic. Coneix de la vora el món marginal i de baixos fons dels gitanos barcelonins que conjuntament amb la lectura d’estudis sobre la seva història constituirà la base principal de la seva obra literària. Tant les novel·les com Sota Montjuïc (1908) o La Xava (1910); les narracions, entre altres De la raça que es perd (1917) i les seves obres de teatre: Els Zin-calós (1911), En Terregada (1912), Rují (1918) tenen en comú la cruesa de la vida sòrdida, els costums i el parlar dels gitanos. La força expressiva, d’una gran vigoria, a l’hora de presentar-nos els diversos personatges és enriquida per l’aportació del vocabulari caló.
Autor singular dins la literatura catalana, connecta amb els modernistes que considera excessivament intel·lectualitzats. A la darrera etapa com a dramaturg estrena peces de caire social i polític com El barander (1923). En els darrers anys de la seva vida abandona el teatre i escriu narracions, la majoria encara inèdites.
[Font: Escriptors.cat]
més obres de Juli Vallmitjana a EDICIONS DE 1984
En aquesta primera novel·la Vallmitjana intenta fer una novel·la però ja comença a veure que el fil seguit de la...
Llengua original:
Català
En les seves novel·les, Juli Vallmitjana ens presenta un retrat escruixidor i avui imprescindible dels ambients més pobres de la...
Llengua original:
Català
"He escrit vàries obres però la intensa fruïció que he sentit al compondre aquesta novel•leta intitulada Albi no la podria...
Llengua original:
Català
Juli Vallmitjana (Barcelona 1873-1937) és una figura insòlita dins del panorama literari català del tombant del segle XIX i la...
Llengua original:
Català
Amb pròleg de Julià Guillamon. De Juli Vallmitjana en sabem ben poca cosa més enllà de les informacions que es...
Llengua original:
Català