Font: Abel Ramon / Revista Butxaca

Si Borges s’enorgullia de les pàgines que havia llegit, podríem dir que el Miquel Adam escriptor es pot entendre a partir de les pàgines que ha editat. L’escriptor barceloní, foguejat a la xarxa amb el pseudònim de Subal Quinina, va editar fa uns anys Serguei Dovlàtov a Labreu i actualment, des d’Edicions de 1984, publica tots els llibres de George Saunders (the one and only). Ara s’estrena a l’altra banda amb aquest Torero d’hivern.

Dividits en tres seccions, els disset relats d’Adam estan poblats de personatges peripatètics, valents, i fins i tot temeraris: un president d’escala amb tics dictatorials; un home que juga al Civilization moltes hores seguides i desenvolupa un gran sentiment de culpa perquè la seva dona jau al sofà embarassada; un editor que no troba el seu lloc a la Fira de Frankfurt… Entre Pere Calders –sobretot a la tercera part– i Donald Barthelme, els contes de Torero d’hivern són enginy, són estil, són nervi. Es comencen amb un estupor addictiu i s’acaben amb aquella sensació del final dels millors contes. Audàcia. Aire fresc. Quin debut. Visca Miquel Adam!