Font: Time Out / Anna Carreras

Fante és d’aquells escriptors a qui va caure una maledicció injusta al damunt. Sota el títol A l’oest de Roma es congreguen dues peces magistrals: ‘El meu gos Idiota’ i ‘L’orgia’ enllaçats -encara que sembli mentida- per motius comuns: el tedi a què aboca el model familiar tradicional, la impotència, la ràbia, la confessió en primera persona, els gossos i els cotxes. Al primer text, la urpada irònica i l’hiperrealisme brut en la línia de Bukowski són marca Fante: el protagonista i narrador Henry Molise (un ‘alter ego’ de Fante com Arturo Bandini) és un fracassat com a pare de quatre fills, com a marit i com a escriptor. A mitja narració ja és Henry Covard Molise.

La seva dona, la Harriet, és una ‘freak’ que no entén les seves grolleries i està sotmesa a la voluntat dels fills, i l’Idiota, el gos akita que troben una nit de pluja al jardí de la casa en forma d’i grega on viuen, porta una inscripció al collar (“te’n penediràs”) i és “un monstre diabòlic d’intencions depravades” fins que coneix la truja Mary. El llibre és sarcasme del bo, riallada constant i llenguatge precís (mèrit indiscutible del traductor Martí Sales). Itàlia, i Roma al centre del paradís perdut i enyorat de Henry, és el significat de totes les coses, el seu alfa i omega. Els gossos signifiquen la proximitat amb Déu, la marginalitat. A ‘L’orgia’ hi surt en Buck, un fox terrier que acompanya el narrador quan té deu anys, i en Frank Gagliano, un pocavergonya primari i ateu amic del pare del narrador que també s’encomana a sant Gener, com Henry Molise.

La llar com a manicomi, els gossos com a símbol dels anhels no acomplerts, un déu que pren el pèl, uns fills que es burlen del món dels pares, uns records recurrents i obsessius de temps sempre més feliços. Frase curta, idees clares, veritat emocional envoltada de ficcions i molta anàlisi: de vanitats, de mancances, de contradiccions. Pares i fills units només per la sang enmig de l’abisme que els separa: la ‘famiglia’! El llibre es converteix en un mirall exacte sobre la infelicitat humana a través de l’excel·lència de Fante a l’hora d’escriure els caràcters i els forats satànics que ens habiten. Som les víctimes d’un acudit.