Giordano Bruno

Giordano Bruno, nascut a Nola el 1548, d’origen modest, va entrar a l’orde dels dominics, a Nàpols, on va poder aprofundir els estudis de teologia i mnemotècnia. Ràpidament se’l comença a acusar d’heretgia i ha de marxar de la ciutat. Així comença una peregrinació que el porta a diverses ciutats d’Itàlia, França, Suïssa, Anglaterra i Alemanya. Durant l’estada a Anglaterra, acollit per l’ambaixador francès, escriu els anomenats Diàlegs filosòfics, el primer dels quals és aquest Sopar de cendra. De gran cultura en tots els àmbits, va ser un gran estudiós i admirador de Ramon Llull i en va difondre l’art de la memòria per les diverses universitats en què va ensenyar. El 1591, mentre és a Alemanya, rep una invitació per anar a Venècia, on el seu «noble mecenes» l’acaba lliurant a la inquisició vèneta, que al seu torn l’acaba lliurant a la inquisició romana. L’empresonament i el procés per heretgia van durar vuit anys. Finalment, el 17 de febrer del 1600, va ser cremat a la foguera al Campo dei Fiori, a Roma, al lloc on avui s’alça l’estàtua que el recorda.