Els que vivim en latituds meridionals, no ens fem el càrrec del fred que fa a Rússia, especialment en els camins nevats que uneixen els llogarets. En fa tant, que s’escola en la literatura russa i sembla que es glacin les pestanyes en llegir-la. Això passa en molts relats de Txèkhov i en aquells que cauen sota la seva ombra, com Morfina. Relats d’un jove metge de Mikhaïl Bulgàkov –també metge com Txèkhov− que acaba de publicar Edicions de 1984 en traducció excel·lent de Jaume Creus. El primer conte comença un dia fred de tardor en què un jove llicenciat arriba a Muriévo, al districte de Gratxovka, després de vint-i-quatre hores en cotxe de cavalls, i ja es penedeix per primera vegada ―ho farà moltes vegades al llarg del text― d’haver-se inscrit a medicina. Quan ja és dins el petit hospital pensa: L’home, de fet, necessita ben poca cosa. Però, per damunt de tot necessita foc. El jove metge no haurà de lluitar només contra el fred, sinó que al llarg d’un any mantindrà un combat contra les malalties i la solitud, molta solitud, sense cap altre ajut que les seves pròpies forces. Tots els contes d’aquest recull estan basats en l’experiència personal de Bulgàkov, que abans d’abandonar-se del tot a la literatura, va exercir de metge el 1917 a Smolensk.