Més que una història d’amor convencional
16 novembre, 2021
Aquesta és una novel·la que parla de la relació entre quatre amics que es coneixen des de l’escola fins que acaben siguent parella. Entre ells sorgeix una relació d’amor, de flirteig i d’amistat molt íntima al llarg dels anys que es veu alterada quan un d’ells es mor.
La novel·la està ambientada a Londres i s’explica sobretot des del punt de vista d’un dels personatges, la Christine, ja en l’edat adulta. L’art apareix com a rerefons en tota la trama del llibre. En general, són gent de classe mitjana, que viuen de forma còmoda, amb estudis i un nivell cultural alt:
🎨 Christine: l’artista incompresa. Pintora, intel·ligent, pràctica i reflexiva.
💄 Lydia: l’atractiva. Excepcional, actua seguint els seus instints. Caòtica i depenent del seu marit.
💼 Alex: l’intel·lectual insensible. Atractiu, suficient i insociable.
💛 Zachary: el sentimental i generós. Marxant d’art encantador. Ric, amb do de gent, proper i positiu.
A simple vista pot semblar una història d’amor convencional i típica, però no ho és, ans al contrari, està plena de detalls i matisos. Tracta temes com l’amistat, la fragilitat de les relacions humanes, les infidelitats, les aspiracions professionals i la frustració pels desitjos no complerts, entre d’altres. És una novel·la ben escrita i àgil de llegir, però no hi manquen reflexions d’alt nivell. Està estructurada en set capítols llargs que es mouen entre el present i el passat que ajuden a entendre els fets que es van succeint.
El que més m’ha agradat del llibre és com l’autora ens va desvetllant els caràcters dels protagonistes, amb psicologies complexes i diferents. Els caràcters estan molt ben perfilats i crec que és l’èxit de la novel·la. Tenen les seves imperfeccions i això és el que els fa més creïbles i reals.
“Cap al tard”, cap al vespre, cap a l’acabament del dia. Però també una metàfora, el moment en la vida d’una persona adulta en què decideix fer balanç dels dies viscuts, quan s’adona dels èxits i les decepcions. Però també és un bri d’esperança i oportunitat perquè encara queda temps per fer allò que realment ens agrada. Una gran novel·la!
Deixa un comentari