Els Camins utòpics representen i il·luminen una època apassionant de la nostra història col·lectiva en un recorregut per vint anys intensos que van de la revolució de Setembre de 1868 fins a l’Exposició Universal de 1888.
L’obra tracta de refer la història, els conflictes, la cultura, la vida quotidiana, així com la transformació de la ciutat i, fins i tot, els viaranys perduts per transferir-los al present.

El llibre es capbussa en els camins utòpics que es van viure intensament a casa nostra.
El pensament de Fourier, Cabet, Ruskin i Williams Morris van ser determinants en la vida de molts artistes catalans. Gaudí, gran admirador de Morris, va ser un d’ells. També foren influenciats per aquestes idees, entre altres, Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé i Ildefons Cerdà.

Els autors s’han edinsat a l’època vuitcentista… i caminen pels carrers de la ciutat bulliciosa. Molt diferent de l’actual; però es precisament en aquelles dues dècades que Barcelona guarda les seves arrels més properes.