Col·lecció
Mirmanda, 37

ISBN
84-96061-63-9

Editor
Joaquim Gestí

Llengua original
Grec

Pàgines 292

Preu
18,00 €

Comparteix-ho a

Geòrgios Viziïnós

Contes

La present edició vol recuperar l’obra del pare de la Renaixença literària i presentar-la en tota la seva extensió i complexitat. Extensió, perquè el lector trobarà reunits en aquest volum els vuit relats que conformen tota la seva prosa; complexitat, perquè en cada relat veurà reflectit un imaginari personal ple de culpes, remordiments, somnis, bogeria, desig, però també d’ironia i de sarcasme. Relats com El pecat de la meva mare, Qui fou l’assassí del meu germà? o Les seqüeles d’una antiga història, per citar-ne alguns, s’endinsen de manera commovedora a l’interior més pregó de l’ànima humana, de l’ànima turmentada d’aquest genial prosista, a voltes incomprès, que elevà el conte grec a la categoria de gènere.

Nascut el 1849 al poble de Vizi, a la Tràcia turca, i mort el 1896 al manicomi dels afores d’Atenes després d’una vida atzarosa i plena de vicissituds de tota mena, Geòrgios Viziïnós ens ha deixat una obra literària, la importància de la qual és, avui dia, reconeguda unànimement. Pertanyent a l’anomenada generació dels 80, la generació literària que, per primer cop des de la independència del país, el 1830, va acabar amb l’aïllament cultural de quatre segles de dominació otomana i va entrar en contacte amb els moviments literaris europeus del moment, la qualitat i vivesa dels seus relats li van valer la consideració de ser el Maupassant de les lletres gregues.

Col·lecció
Mirmanda, 37

ISBN
84-96061-63-9

Editor
Joaquim Gestí

Llengua original
Grec

Pàgines 292

Preu
18,00 €

Comparteix-ho a

Viziïnós, Geòrgios

Nascut el 1849 al poble de Vizi, a la Tràcia turca, i mort el 1896 al manicomi dels afores d’Atenes després d’una vida atzarosa i plena de vicissituds de tota mena, Geòrgios Viziïnós ens ha deixat una obra literària, la importància de la qual és, avui dia, reconeguda unànimement. Pertanyent a l’anomenada generació dels 80, la generació literària que, per primer cop des de la independència del país, el 1830, va acabar amb l’aïllament cultural de quatre segles de dominació otomana i va entrar en contacte amb els moviments literaris europeus del moment, la qualitat i vivesa dels seus relats li van valer la consideració de ser el Maupassant de les lletres gregues.