El negre és un color
Jove mare, Grisélidis Réal s’escapa a Alemanya amb els seus fills i en Bill, el seu amant negre americà que ha tret d’un hospital psiquiàtric ginebrí. Al final de la fuga, aquesta família estrambòtica va a raure a Munic. Per sobreviure i fugir de la inèrcia psíquica del seu company, la narradora es lliura a la prostitució sense proxenetes ni tabús. Però amb en Rodwell, un soldat negre americà que va conèixer en un bar d’ambient tèrbol, tot torna a esdevenir possible, malgrat la misèria.
Aquesta novel·la autobiogràfica apareguda als anys seixanta ens fa descobrir l’altra cara del miracle de la reconstrucció d’Alemanya, la dels locals nocturns de jazz per als soldats americans, la dels petits traficants de droga i la dels campaments de supervivents gitanos. La força documental, la vitalitat estilística i l’anticonformisme d’aquest destí femení formen un còctel fulminant.
Grisélidis Réal (Lausana, 1929 – Ginebra, 2005) va passar la seva infància a Alexandria i a Atenes. A Zurich va començar estudis d’art. Divorciada el 1960, va fugir a Alemanya. Sense diners i amb tres fills, va decidir prostituir-se. Expulsada d’Alemanya cap als anys setanta, va iniciar la seva tasca de defensa dels drets de les prostitutes, a França i a Suïssa, i va esdevenir un símbol d’un període en el qual es van trencar moltes barreres morals que van permetre l’expressió de les minories sexuals. Entre altres obres, també ha escrit La Passe imaginaire, A feu et à sang, Carnet de bal d’une courtisane, Suis-je encore vivante? i Journal de prison. El seu cos reposa al cementiri de Ginebra al costat de Calvino, Borges i 350 personalitats més, fet que va aixecar una enorme polseguera a Suïssa.