Durant els anys de la dictadura franquista, Catalunya va patir una implacable repressió que va trasbalsar el país i les seves institucions culturals. El Palau de la Música Catalana en va ser una de les més afectades. Mai com en aquella conjuntura no havia sofert un ultratge tan vexatori, vergonyós i immerescut. Aquestes pàgines reviuen un dels períodes més negres, penosos i humiliants al llarg d’una densa història centenària.

Les prohibicions, les imposicions dictatorials, les multes i la rigorosa censura es van convertir en les armes del règim feixista per abolir tot signe de catalanitat i qualsevol gest de llibertat i supervivència. Amb tot, el Palau va esdevenir un veritable focus de resistència contra l’intent de genocidi cultural viscut al llarg de quaranta anys de continuada repressió.

Antoni Sàbat, estretament vinculat des de sempre al Palau —del qual n’és un profund coneixedor i tractadista—, durant vint anys va exercir-ne com a administrador (1960-1980). El llibre que ara us presentem aporta un valuós document, rigorós i testimonial, d’aquells anys de permanent ignomínia i és, indubtablement, una valuosa contribució, pràcticament inèdita, a la necessària recuperació de la memòria històrica del país i, en concret, del Palau de la Música Catalana, convertit durant el franquisme en símbol cultural de Catalunya.