El prestigi immens de l’obra de William Shakespeare ens aclapara i el converteix en un clàssic indiscutible. Tot i saber que els seus textos s’han entès de maneres ben diverses al llarg dels segles, avui ens sembla que el sentit del que va escriure és intemporal i està establert per sempre. Tant és així que mai no ens demanem com entenien els espectadors de la seva època les propostes d’aquest home que bàsicament es dedicava a reescriure textos d’altres autors.

El teatre de Shakespeare en el seu context es proposa, precisament, d’indagar el sentit primer de les trenta-sis obres més canòniques de l’autor tot apropant-nos a allò que sabien els espectadors del seu temps i que avui nosaltres no sabem. Per fer-ho es tenen en compte tant les dades històriques com els esdeveniments polítics i culturals, la censura elisabetiana, la influència de les tradicions, i els costums, les modes i les tendències literàries d’aleshores. També ens plantegem si Juli Cèsar es refereix al gran líder romà, d’on ve l’escruixidora i irònica duresa de Troilus i Cressida, fins a quin punt El rei Lear era una qüestió d’actualitat en estrenar-se, si Macbeth és veritablement una obra sobre l’ambició política, o bé com arriba Shakespeare a la colpidora profunditat psicològica d’Antoni i Cleòpatra.