Xavier Benguerel va néixer el 1905 a la barriada barcelonina del Poblenou i va viure la guerra civil del primer a l’últim dia. Li va tocar sortir cap a la frontera amb l’allau de fugitius, camí de França. De Barcelona a Girona, de Girona a Agullana, d’Agullana a les Illes, pel coll de Manrella. De les Illes al Voló, a Perpinyà, a Tolosa… i així fins a Marsella. Després cap a Amèrica, l’Argentina, Xile… Va viure a l’exili durant setze anys.

En aquest llibre ens explica la tràgica aven­tura dels pocs que van poder esquivar els camps de concentra­ció un cop arribats a França i dels molts que per desgràcia hi van anar a parar. Uns episodis dels quals mai en sabrem prou. En la nostra literatura falten encara documents sobre un dels capítols més impressionants de la nostra història. I aquest n’és el més emblemàtic

La guerra civil espanyola, coneguda i seguida dia a dia arreu del món, deixa de ser notícia un cop triomfa la rebel·lió militar-feixista. Les expectatives que havia generat la defensa de la República queden estroncades, i fatalment les desenes de milers de fugitius es converteixen en una càrrega que no vol ningú. «Ai dels vençuts!», diu la dita clàssica. Aquest llibre parla d’ells.

Xavier Benguerel va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1988. Va morir a Barcelona el 1990.