L’Hermós afirmava que una nit havia vist sortir la lluna amb uns minuts de retard. Un altre personatge de l’obra de Pla, en Gervasi, anunciava l’inici del dia des de la seva vinya fent sonar ben fort un cargol de mar als quatre vents en el moment en què ell veia sortir el sol.
Com ha demostrat l’antropologia del temps, en diverses cultures el temps s’experimenta de maneres diferents, i fins i tot dintre d’una mateixa cultura no totes les persones el perceben a la mateixa velocitat, ritme o intensitat. La precisió matemàtica del rellotge i el calendari no es correspon amb la percepció humana del temps. Potser per aquesta raó Pla va batejar la seva secció en un setmanari amb l’enigmàtic títol de “Calendari sense dates”.

Pla escrigué sobre el temps social, humà, i sobre el temps natural, del paisatge: el temps que s’escola a un ritme lent en la joventut i rabent en la vellesa; el temps de la vida rural coordinat amb el cicle de les estacions, el clima, els animals i les plantes. Un temps experimentat internament per les persones, externament pels moviments del paisatge i socialment en la interacció entre la gent i el paisatge.
Aquest llibre tracta, doncs, sobre els temes de la literatura planiana: el temps, la gent i el paisatge. Prenent aquests elements centrals de l’obra literària de Pla es reconstrueix una etnografia de l’Empordà que millora el nostre coneixement de l’etnologia de Catalunya.

Eliseu Carbonell Camós és doctor en antropologia social per la Universitat de Barcelona. Actualment compagina la investigació i la docència entre la Universitat del Quebec a Montreal i la Universitat Oberta de Catalunya.