La casa dels finestrons verds
La casa dels finestrons verds es va publicar el 1901 a Londres i a Nova York i fou un gran èxit popular: al cap d’un any havia assolit la setena edició. Amb el temps aquesta novel·la s’ha convertit en un fenomen semblant al de Cims Borrascosos d’Emily Brontë.
Hi ha passatges de La casa dels finestrons verds que mostren l’entramat social de Barbie, una petita ciutat escocesa, i descriuen la universitat de la gran urbs amb un absolut realisme que no pot provenir sinó de l’observació acurada i de la vivència mateixa. Però també hi ha fragments en que l’àcid narrador creat per Douglas dóna al lector una perspectiva crítica i diferenciada dels personatges que no permet que aquest s’identifiqui amb cap d’ells.
George Douglas Brown (1869-1902) rebutja el provincianisme rural, idíl·lic i benpensant dels escriptors «del camp de cols» (el grup d’autors de la Kailard School) i inicia la ruptura amb aquesta escola, que representava la tendència literària predominant a Escòcia a la darreria del XIX. En canvi, recupera el vell llegat de Burns, de Scott, de Stevenson (El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde) i de Hogg (Memòries íntimes i confessions d’un pecador justificat). Juntament amb McDougall, Douglas s’erigeix en un dels precursors de la renaixença literària escocesa.