La insígnia roja del coratge

figura entre els èxits literaris més destacats de l’època moderna. Mig any després de la seva publicació, ja ocupava el vuitè lloc en la llista de vendes internacionals i s’havia reimprès catorze vegades; de fet, l’obra no ha estat mai fora de catàleg.
Gairebé sense excepcions, els crítics de Crane es van meravellar de la seva prosa vívida i visual. Alguns van remarcar el seu estil innovador; altres van clamar descontents contra la seva manca de patriotisme. Gran part de l’impacte de La insígnia roja del coratge prové de les seves poderoses imatges de la guerra, combinades amb els aspectes ètics que planteja. Crane va voler retratar una guerra moderna emprant un nou estratagema: centrar-se en “el jove” i traçar les impressions successives que les experiències de la guerra deixaven en el seu temperament hipersensible.
Les descripcions de caire periodístic i la ironia soterrada de Stephen Crane (1871-1900) constitueixen un llegat estilístic que va continuar amb Hemingway i el Mailer primerenc i ha contribuït enormement a conformar la literatura nord-americana tal com la coneixem.
Altres obres de Crane són Maggie, una noia del carrer, publicada també a Edicions de 1984 en la col·lecció Temps Maleïts, molts relats, esdevinguts alguns d’ells clàssics, i el seu singular llibre de poemes The Black Riders and Other Lines.