Aquesta novel·la, escrita el 1934 i refeta per l’autora el 1959, se situa a Roma en l’any XIè de la dictadura feixista, el 1933: una època en què la persecució dels enemics del règim causava estralls i durant la qual ja s’havien produït diversos atemptats contra el dictador. No eren els temps heroics dels partisans, dels anys encara més obscurs que vindrien, sinó els de la protesta gairebé individual, tràgicament aïllada, amb l’empremta de les doctrines anarquistes que tant havien marcat antigament la dissidència italiana. La moneda del somni tracta de l’atemptat perpetrat per una dona, Marcella Ardeati. Barrejant fets reals i simbòlics, té com a objectiu confondre en un tot la Roma de l’any XIè del feixisme amb la ciutat on l’aventura humana es trena i es destrena eternament. Era la primera novel·la francesa que mirava cara a cara la buida realitat que s’amaga darrere la façana pomposa del feixisme, d’un règim pretesament triomfant als ulls de l’opinió estrangera, en un moment en què tants escriptors que es passejaven per la península s’acontentaven deixant-se encisar pel tradicional deix pintoresc italià.