Col·lecció
1984 Poesia, 3

ISBN
978-84-92440-40-5

Traducció
Jaume Creus

Edició
Jaume Creus

Llengua original
Rus

Pàgines 558

Preu
26,00 €

Comparteix-ho a

PREMIS

El Premi Crítica Serra d'Or de traducció 2010

Anna Akhmàtova

Poesia completa

Figura cabdal de la poesia russa del segle XX, Anna Akhmàtova és un referent imprescindible no solament per entendre part del que va passar a la Unió Soviètica amb la cultura i l’art no abocat a la lloança sistemàtica del nou ordre social, sinó també per comprendre que en la poesia russa els lligams amb el passat poètic no es trenquen mai, i a més a més es projecten en el futur. Akhmàtova va saber absorbir tot el pòsit cultural dels temps de Puixkin, quant a classicisme i temàtiques, per reportar-lo després a les noves generacions, que la tenien com a far en la foscor. Poeta que crea addicció en els seus lectors, sempre s’ha vist estimada i poc llegida, perquè no existien edicions a l’abast en la nostra llengua que no fossin breus antologies. Amb aquesta edició els que es volen adelitar en la poesia tenen tota l’obra poètica d’Akhmàtova a les mans. Un regal com pocs.

Col·lecció
1984 Poesia, 3

ISBN
978-84-92440-40-5

Traductor
Jaume Creus

Editor
Jaume Creus

Llengua original
Rus

Pàgines 558

Preu
26,00 €

PREMIS

El Premi Crítica Serra d'Or de traducció 2010

Comparteix-ho a

Akhmàtova, Anna

La figura d’Anna Akhmàtova és cabdal en la poesia russa del segle XX, no solament perquè suposa un lligam innegable amb la tradició puixkiniana, sinó també perquè va saber encoratjar i donar suport als nous poetes joves que anaven sorgint, com ara Ióssip Brodski o Anatoli Naiman. Juntament amb Osip Mandelstam va encapçalar l’Acmeisme, movimient artístic de principis del segle XX que, en oposició al Simbolisme, preconitzava l’ús d’un llenguatge poètic que contingués significats exactes. Les seves primeres composiciones líriques, Capvespre (1912) i El rosari (1914) utilitzen, doncs, imatges concretes per presentar detalls íntims. Les obres posteriors, como Anno domini MXMXXI (1922 ), introdueixen temes patriòtics, però no apaivaguen els crítics soviètics, que consideraven als acmeistes massa personalistes. No va tornar a publicar més poemes fins a 1940, data de la publicació d’Iva. El seu poema més conegut Rèquiem (1935-1940) no es va editar a la URSS fins 1987, ja que per la seva temàtica, una elegia als presoners d’Stalin, va ser considerat massa polèmic. Tanmateix, durant l’última dècada de la seva vida va escriure diversos poemes caracteritzats per la gran bellesa de les seves imatges. Entre ells el seu autobiogràfic Poema sense heroi (1962).