El personatge de Sòcrates ha plantejat sempre a la civilització occidental una paradoxa curiosa: tota la història de la filosofia grega està tradicionalment organitzada al seu voltant, però no sabem qui fou realment Sòcrates.
Sòcrates, com diu Jean Brun, és un “fet històric” que escapa a la història i la seva influència ha estat encara més gran si tenim en compte que no va deixar cap obra i que només el coneixem pels testimonis dels seus contemporanis, testimonis que ens diuen massa o massa poc de la seva personalitat i que sovint entren en contradicció.
Més enllà del personatge, però, hi ha el missatge i la vigència del pensament socràtic. Malgrat els jutges que el van voler reduir al silenci, aquesta veu que s’alçà a Atenes fa més de 2300 anys no ha deixat mai de sentir-se, i les seves màximes, “coneix-te a tu mateix”, “només sé que no sé res”… continuen sent motiu de reflexió per a qualsevol que es plantegi l’actitud ètica de l’home respecte a ell mateix i al món que l’envolta.