Font: Serra D’Or

«Amerigo. La crónica d’un error històric», Stefan Zweig. Traducció de Gabriel de la S.T. Sampol

Aquests darrers anys hem assistit a una fornada de novetats editorials en què es tracten diversos aspectes relacionats amb la descoberta del continent americà, moltes de les quals centrades a presentar visions i teories que s’allunyen (sovint d’una manera exagerada) d’allò que podríem anomenar la visió històrica majorment acceptada. Amerigo, però, no el podem pas inscriure dins d’aquesta categoria, ja que en cap cas no és un llibre que s’apunti a una moda (malgrat que aquesta en sigui la primera traducció catalana; originalment fou publicat en alemany l’any 1942) i que l’autor no necessita cercar teories estranyes per a construir un relat que sigui a la vegada rigorós i agradable de llegir.

Tot al contrari, Zweig és un mestre a l’hora de saber treure el màxim suc d’un grapat de dades històriques fredes i presentar-les de tal manera que el lector es vegi gairebé transportat al darrere d’una finestra des d’on assisteix, en un privilegiat seient de primera fila, al desenvolupament dels fets explicats. Així, Zweig es dedica a presentar una reconstrucció de tot allò que ens ha dut a anomenar el conjunt de les noves terres descobertes pels navegants europeus de finals del segle XV utilitzant un derivat del nom d’Amerigo Vespucci, quan aquest no va ser ni el primer a albirar terra, ni tampoc el primer a trepitjar el nou continent, i ni tan sols en cap moment es va voler atribuir cap mèrit amb el qual justificar el bateig d’un continent. Per què, doncs, Amèrica s’ha batejat a partir del nom d’Amerigo Vespucci? Segurament ell fou el primer europeu que va fer el pas necessari per a deixar enrere l’edat mitjana i endinsar-se de ple a l’edat moderna, encara que el fes d’una manera del tot involuntària i fruit d’un seguit d’errors i malentesos en què ell gairebé mai no prengué part. Ara bé, aquest pas ha estat tan transcendental per a tots nosaltres que ben bé justifica que fem servir el seu nom cada vegada que pensem en allò que per a ell era un món nou.— X.C.