Font. El Temps / Xavier Aliaga

La contemplació d’un conflicte des dels marges, sense ser-ne part implicada, aporta en ocasió perfils i arestes insospitats o que no són fàcils de veure des de la visceralitat, una visió perifèrica que, amb tot, no duu indefectiblement a una posició de neutralitat. Més aviat és al contrari. Aquest és una mica el procés que va viure el periodista francès Sorj Chalandon, qui va haver de cobrir el conflicte d’Irlanda del Nord i acabà prenent partit per una de les parts en litigi [vegeu l’entrevista que li fa Marina Espasa en aquest número d’EL TEMPS]. A Chalandon, qui va guanyar el premi Albert Londres amb els seus reportatges sobre Irlanda del Nord, el marcà entre d’altres coses l’amistat amb un membre del Sinn Féin i de l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA, en les seues sigles en anglès), Denis Donaldson, que resultà ser un agent britànic, un traïdor a la causa. Una figura que, a ulls dels seus, passà de ser un heroi a un empestat. Un servent de l’enemic. Algú que calia abatre sense remordiments ni pietat.

Per a un periodista i escriptor de llarg recorregut (Chalandon té diverses novel·les publicades amb anterioritat, com ara Une promesse, del 2006, o la més recent, de 2013, Le quatrième mur) devia ser una temptació molt gran no aprofitar aquell esgarrifós material literari, un dels perfils, el de la traïció, moralment més ambigu, més ric des d’un punt de vista de la construcció d’un personatge. Aquell és el primer encert d’aquesta extraordinària novel·la: el personatge protagonista, Tyron Meehan, inspirat en la vida de Donaldson, no se’ns presenta com una persona sense escrúpols, algú disposat a trair els seus per motius econòmics o espuris, sinó un lluitador que experimenta una dolorosa evolució, que es veu empentat per circumstàncies que no a revelarem ara ací, per no donar al lector pistes argumentals que és millor que vaja descobrint a través de la lectura. Meehan no és un individu abjecte, sinó algú que té la desgràcia de conviure amb un conflicte heretat de les generacions anteriors, algú que creix durant la Segona Guerra Mundial odiant les forces d’ocupació angleses tot i ser els mateixos soldats que estan fent front a Adolf Hitler, en el que són unes absorbents primeres pàgines on destaca aquesta paradoxa i el dibuix del progenitor de Tyron, un patriota violent, desubicat i contradictori.

Chalandon és capaç de filar amb precisió la història (amb una desfragmentació temporal que enriqueix la lectura) i la psicologia dels personatges. Ho fa, a més, amb una escriptura tallant com un vent polar, farcida de reflexions colpidores. “Vam travessar el poble. Una dona es va senyar al nostre pas (…) Ni enemics ni amics, ningú no ens plorava ni ens maleïa. Deixàvem enrere la nostra terra i a la terra tant se li’n fotia”, llegim a la pàgina 29.

L’autor ens va obrint les carns del conflicte, ens deixa atrapats i desarmats per la narració, ens fa olorar un claustrofòbic pub de Belfast o escoltar les passes enèrgiques de les marxes reivindicatives. Ens fa experimentar l’angoixa de les mares amb els fills en vaga de fam, a les portes de la mort, la por dels membres de l’IRA empresonats i sotmesos a unes condicions inhumanes. Ens fa sentir el tacte dels abrics rebregats, el sabor de les cerveses, l’alè alcohòlic de Meehan, la tremolor de cames dels membres de l’IRA abans d’una acció. Una novel·la tremenda, en diversos sentits.