Font: Núvol / Laura Basagaña

Llegir John Fante és agafar la llanterna i il·luminar els racons foscos que et va propinant la vida, i fer-ho amb humor i humanitat. En les pàgines de A l’oest de Roma (Edicions del 1984) hi trobem l’essència fantiana exprimida fins a l’última gota: humor negre, paraules àcides, secrets desagradables i el potent pes del pas del temps. Amb una traducció dinàmica i fresca, Martí Sales ens acosta els descobriments dolorosos de Fante i el seu humor hilarant.

Quan posem els peus A l’oest de Roma ens endinsem en les rialles grotesques que ens provoca la nova mascota de la família, arribada per sorpresa. Però també ens tenyim de melangia, plorem els morts, ens arrebossem la pell amb l’adéu i assumim que hi ha coses que no es poden canviar, per més que ho desitgem.

D’una manera directa i sense rodejos Fante dissecciona, un cop més, les intimitats que més mal ens fan: assumir els canvis, interpretar les emocions humanes, batallar amb els egoismes del dia a dia. A l’oest de Roma ens parla de la família -de la petita comunitat que primerament tots coneixem- i de les negociacions, concessions, amenaces i reconciliacions que aquesta entitat ens ofereix. John Fante, a més, és un gran narrador que excel·leix en retratar les batalles quotidianes: hi ha la digestió del desengany enmig de tergiversacions, dependències emocionals, somnis frustrats, amenaces que no es compleixen i, per damunt de tot, el sentiment d’insatisfacció planant per sobre dels personatges com un ocell negre.

CONTINUA LLEGINT A NÚVOL