ELS GERMANS BURGESS, d'Elizabeth Strout, al blog Un món de llibres
23 juliol, 2014
Font: Un món de llibres / Marta Gil
Us explico una petita història sobre com Els germans Burgess va acabar a la meva llibreria. Vagi per davant que quan compro un llibre he de fer, per principis, un bon recorregut per la llibreria en qüestió, quan m’hi poso, m’hi poso. A més, el dia que vaig triar aquest llibre (cap al març) va ser la primera visita a la reoberta Llibreria Ona de Gràcia. Així que, després de la corresponent repassada als estants em van quedar dos llibres a les mans, aquest de l’Elizabeth Strout i El llogaret de William Faulkner, tots dos d’Edicions de 1984. I, davant del dubte vaig fer el que tots hauriem de fer en una llibreria, preguntar-li al llibreter (llibretera, en aquest cas).
I, direu, tot això, per què? Doncs per donar-li les gràcies. Perquè potser El llogaret és tant bo o millor que Els germans Burgess, però les bones estones de lectura que he passat amb aquesta narració ja no me les treu ningú.
I de què va aquesta novel·la? Doncs de tres germans. Obvi, però és així. Coneixerem en Jim i en Bob i la Susan, els nois Burgess que amb els anys han anat fent les seves vides. En Jim i en Bob són advocats i viuen a Nova York, mentre que la Susan, bessona de’n Bob, és una mare separada amb un fill adolescent, que es va quedar a viure a Shirley Falls (Maine), on van néixer i viure la seva infantesa. Un fet és el que fa esclatar la vida tranquil·la dels germans i els obliga a reunir-se per resoldre’l: en Zach, el fill de la Susan, es fa amb un cap de porc i el llença dins una mesquita en ple acte religiós que la comunitat somali de Shirley Falls estava cel·lebrant.
Un cop plantejat el problema l’Elizabeth Strout ens dibuixa amb naturalitat i una narrativa àgil els esdeveniments que segueixen. Els sentiments de’n Jim i en Bob havent de tornar a un poble on no es pensaven que hi tornarien mai més; els de la Susan, espantada per la reacció que s’ha viscut al poble, i els de la comunitat de somalis, més espantats que ella mateixa que, obligats per les necessitats a viure fora del seu país, entén la bretolada de’n Zach com un atac religiós i dels drets civils pel que exigeixen una resposta de la justícia d’acord amb la gravetat dels fets.
La grandesa de la novel·la està en el tractament de les emocions dels personatges, els tres germans, en Zach i per descomptat, els inmigrants somalis, representants per un líder carismàtic que tindrà un paper rellevant en la història. La forma en què aquests personatges van evolucionant i van descobrint-se mica en mica ens permet anar-los coneixent i ens ajuda a entendre’ls, comprenent el perquè són com són i veient clarament que no podrien ser de cap altra manera.
A Elizabeth Strout la coneixem per ser la guanyadora el 2009 del premi Pulitzer per Olive Kitteridge que, a casa nostra va guanyar també el Premi Llibreter de 2010.
Si us agrada la literatura de gènere costumista i familiar on es tracten conflictes socials, aquesta pot ser una bona lectura. A mi m’ha convençut, repetiré segur.
Deixa un comentari