Font: El Matí Digital
Una Catalunya entre dos fronts
Arnau González Vilalta és un jove historiador amb una llarga llista de títols ja publicats, al seu currículum. Des d’aquell ja clàssic La creació del mite Companys fins al seu darrer estudi, amb un títol que prenen observar a Catalunya aquell fenomen que es va donar a Espanya des del mateix 1936: l’existència d’un grup notable d’intel·lectuals i polítics que no s’enquadrarien ni en un ni en l’altre bàndol. És a dir, ni entre els revolucionaris que dominen Catalunya des de l’aixecament franquista, ni entre els que esperen precisament la victòria de Franco i “l’alliberament” de Catalunya pels revoltats. En concret, González Vilalta pren com a model dos joves idealistes catalanistes i demòcrates, catòlics i liberals, Ramon Sugranyes de Franch i Carles Eugeni Mascarenyes, del que bona part del llibre és la reproducció de la seva interessantíssim correspondència, però la llista es pot englobar amb alguns dels personatges que també es poden trobar a les més de 900 pàgines del llibre, com el canonge Carles Cardó, el polític d’Unió Democràtica de Catalunya Joan Baptista Roca i Caball, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el polític Claudi Ametlla, l’advocat Amadeu Hurtado, el periodista Eugeni Xammar o el mateix Joan Estelrich a qui ens havíem referit anteriorment.
La tercera Catalunya (1936-1940). Arnau GONZÁLEZ I VILALTA. Edicions 1984. Barcelona, 2013.