Font: El núvol (on podreu llegir les altres lectures recomanades per Asensio)

[…] el meu últim suggeriment és El banquer de Núria Cadenes (Edicions de 1984, 2013). Si el món fos un lloc just, que ja sabem que no ho és, aquesta novel·la li passaria la mà per la cara a qualsevol cosa que hagi escrit Pilar Rahola. De fet, per ser justos, s’hauria d’enfilar a la llista dels més venuts a fi que un dia no gaire llunyà un productor espavilat s’adoni que hi ha material per fer-ne una sèrie. Si abans parlàvem de l’esperit del temps, ara hauríem de mencionar el ritme de la vida com l’element que batega en els retalls de biografia que composen la novel·la. A partir d’una estructura aparentment senzilla, Cadenes aixeca un edifici robust, acabadíssim. La vida del pirata reconvertit en banquer Miquel Lluc, diuen que inspirat en el mallorquí Joan March, té tots els clarobscurs, la grandesa i la malvolença, la gradació de colors que pren una vida exagerada. La gesta de Núria Cadenes va més enllà d’una mera exposició de fets a través d’una prosa exquisida. És aviat per dir-ho, però fa tota la pinta que El banquer suposa un dels pics i possiblement la confirmació del rebrot de la narrativa i, en concret, de la novel·la catalanes, al contrari dels pronòstics que l’enterren si fa no fa cada lustre. En resum, conté més veritat una línia d’aquesta novel·la que l’hemeroteca de La Vanguardia -tot i que això tampoc és tan difícil.