Hola, hola. bon dia tingueu! Ahir els homes del temps van decidir sabotejar-nos una mica, i van fer caure aigua gelada sobre els nostres caps, mermant les ganes de sortir de casa de molta gent. Amb tot, vint-i-cinc valents i valentes van fer cap a la Taifa i van poder escoltar les sàvies i divertídissimes paraules de Kiko Amat. Amat, que renega de l’ensenyament reglat i de la universitat en particular, paradoxalment va regalar-nos una autèntica classe magistral, repassant de dalt a baix la biografia de John Fante, que no resumirem aquí, sinó que es quedarà en la memòria dels valents i animosos espectadors d’ahir al vespre. No es pot tenir tot, amics. El que sí apuntarem aquí per a major gaudi de tothom són els vuit punts que formen la base de l’amor incondicional de Kiko Amat sent per Fante i la seva obra, o en altres paraules, ¿per què troba tan refotudament bo John Fante?

I. Perquè el que escriu és VERITAT
II. Per la seva SIMPLICITAT
III. Per l’EMOCIÓ que imprimeix als seus textos
IV. La HUMANITAT que supura dels mateixos
V. I la DURESA.
VI. Perquè Fante només escrivia sobre allò que coneixia, o sigui, LA SEVA FAMÍLIA
V. Per JOHN FANTE mateix, l’home que feia plorar a totes hores els seus personatges, que es barallava pels bars quan rebia alguna mala crítica, l’home que es va deixar prostituir per Hollywood, l’home amorrat a una ampolla, l’home que un dia va voler escriure sobre cuiners filipins i que va fracassar en el seu intent.

Després en Marti Sales (aka John Fante) i na Blancallum Vidal (aka Joyce), van interpretar tres o quatre fragments escollits de Plens de vida que van fer riure molt el personal, van estar brillants, com si ho haguessin fet sempre. Fantàstics els dos, fantàstic el Kiko Amat. Gràcies a tothom que va venir i gràcies a tots els que volieu fer-ho però vau cometre l’error de mirar l’espai del temps, amb aquells éssers malignes advertint-nos de la pluja i el fred.
Llegiu Fante!

Totes les fotos són de Noemí Martínez