«La guerra, al·lucinatòria i desmitificada». Pere Antoni Pons sobre «Històries de soldats», d’Ambrose Bierce. [Diari Ara]

21 desembre, 2015

Font: Pere Antoni Pons / Diari Ara

FLC8HistòriesSoldatsEl traductor Francesc Francisco-Busquets ho explica al pròleg d’aquestes Històries de soldats. Ambrose Bierce (1842-1914), periodista i escriptor, va participar de jove en la guerra civil americana i l’any 1891 va publicar un llibre, Històries de soldats i de civils, que recollia quinze relats basats en l’experiència i que anaven acompanyats d’onze relats de terror. La present edició inclou només els bèl·lics.

Com ja indica el títol, les històries aquí recollides no tracten sobre la guerra més o menys en abstracte, sinó que se centren en les experiències individuals d’uns homes que, tant en un bàndol com en l’altre, participaren en aquell conflicte fratricida. Un dels interessos de Bierce és explorar la insondable imprevisibilitat del comportament humà quan és abordat per les brutals calamitats de la guerra. N’és un exemple el conte Parker Adderson, filòsof, en què un espia condemnat a mort es pren amb valerós enginy el seu destí fins que li anuncien que l’execució és imminent: aleshores tot és pànic i animalitat desesperada.

El gòtic sinistre

Com tots els llibres de contes, aquest és desigual. N’hi ha de memorables, però. És el cas d’aquells que, si bé són realistes, tenen una dimensió al·lucinatòria, d’un gòtic sinistre. En són exemples El cas del Pont d’Owl Creek, en què un personatge acompleix l’últim desig de la seva vida ja des de la mort (Borges degué inspirar-s’hi per escriure El sur ); Chickamauga, en què un innocent vailet de sis anys és víctima de la crueltat més escruixidora, i Un dels desapareguts, una versió bèl·lica de L’enterrament prematur de Poe. Fascinants, tots tres tenen finals d’impacte.

Ambrose Bierce tracta la guerra sense idealismes propagandístics, amb una lucidesa desmitificadora: “Morir al camp de l’honor, sí; però hi ha tanta humitat en aquest camp!”. No és només que mostri, amb gràfica cruesa, tant la violència física -mutilats, morts- com l’anímica -l’angoixa, la por, el col·lapse sensorial del combat-. És, també, que sempre té a punt el detall casual i espantós, com el del soldat del Nord que mor amb l’uniforme tan ple de pols que els seus companys el prenen per un confederat. Tampoc no hi falten frases lapidàries, d’aquelles que fan tremolar. ¿Com defineix Bierce un home assassinat pel seu germà bessó? Com “l’obra mestra de la guerra civil”.

Comparteix-ho a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *