Font: El Punt Avui / Melcior Comes
Orwell s’ha acabat perfilant com un dels literats més significatius del segle XX. A la qualitat indiscutible de les seves novel·les l’acompanya una lucidesa política i moral que continua sent un revulsiu i també un avís davant de les temptacions de baixar la guàrdia que puguin tenir les nostres democràcies. Bruce Bégout ens ofereix un repàs de les seves idees polítiques, les quals fonamentalment van passar per impedir que els dos grans relats totalitaris (feixisme i comunisme) anessin guanyant terreny, sobretot quan després de la Segona Guerra Mundial bona part de l’esquerra va continuar simpatitzant amb la Rússia comunista. Orwell es va adonar, abans que gairebé ningú, de la misèria moral i material que implicava aquell règim, que oblidava la decència comuna tan necessària en una societat honrada que vol fer de la democràcia i les llibertats el sistema innegociable de vida en comú.
Orwell, que havia viscut voluntàriament el colonialisme, la misèria dels cambrers parisencs i la lluita al costat dels republicans a Catalunya, sabia que també en el fons de l’home hi ha un costat bo, una solidaritat i una honestedat indefugibles, més presents en aquells més humils que s’han de guanyar el pa amb el seu esforç físic que no en els que ansiegen el poder i el reconeixement –com ara els polítics, els empresaris i els intel·lectuals, tan criticats en aquestes pàgines–. Les petjades de Rousseau són aquí ben presents: però hi ha ingenuïtat en aquesta mirada? És possible creure encara que en algun lloc existeix la bona gent, oposada a una classe governant per definició corrompuda? Cristianisme primitiu, socialisme utòpic, conservadorisme d’esquerres.
La literatura feta per supervivents dels camps de concentració també ens assabenta d’aquesta dimensió de l’home: enmig de la barbàrie i l’horror emergeixen la virtut, la generositat i el sacrifici.
L’assaig de Bégout és estimulant i clarificador, i ens retorna un Orwell més pur que el que va mostrar-nos C. Hitchens, tan ambivalent en el tracte amb les dones i els homosexuals –perquè l’autor de 1984 tampoc no era cap sant anacoreta…–. Molt bon llibre.