Font: Diari Ara / A.R.T.

Si George Orwell aixequés el cap, veuria que la realitat ha superat el futur apocalíptic que va imaginar a 1 984 : a l’abril, Mariano Rajoy va oferir un conferència de premsa a través d’una pantalla de plasma i a l’octubre Barack Obama va admetre que els serveis d’intel·ligència nord-americans espien arreu del món.

Fa pocs dies ha transcendit l’execució de l’oncle del líder nord coreà Kim Jong-un, a qui s’ha esborrat de les fotografies oficials. Un altre dels casos, “és el del LAPAO”, diu Víctor Álvaro, el director de la versió teatral de l’obra d’Orwell que avui s’estrena al Teatre Almeria. “Es pot comparar a la neollengua de la novel·la, que implica desposseir la llengua dels seus valors -afegeix-. Ara hi ha un lloc on ja no es parla català, i per tant hi ha menys ciutadans que el parlen”. I malgrat tots aquests exemples, Álvaro ha evitat subratllar els paral·lelismes amb l’actualitat: “Si hi hagués massa referències, el muntatge seria adoctrinador -diu-. Es presenten una sèrie de circumstàncies i cada espectador sabrà que hi ha paral·lelismes brutals amb l’actualitat i podrà arribar a les seves pròpies conclusions”.

L’adaptació teatral de la novel·la d’Orwell que arriba a l’escenari de l’Almeria és la mateixa que l’actor i director nord-americà Tim Robbins va dirigir el 2009 i que es va representar a Barcelona al Teatre Poliorama. “No la vaig poder veure”, adverteix Álvaro.

L’acció del 1984 teatral està concentrada en sis personatges, que ara interpreten Andreu Rifé, Lluís Canet, Savina Figueras, Tono Saló, Frank Capdet i Carles Canut. La versió és concentra en l’últim terç de la novel·la, “quan ja han detingut Winston Smith, el protagonista, i l’estan sotmetent a un interrogatori”, explica Álvaro. “Tot el que ha passat abans -subratlla el director- ho veiem a través de recreacions dels quatre membres del partit que l’estan interrogant, no de flash-backs. Això t’aporta diversos punts de vista d’una mateixa situació, ja que cadascun d’ells té un caràcter diferent”. El muntatge està ambientat en una gran banyera de rajoles, “un lloc ideal per poder torturar i esquarterar i deixar-ho tot net amb un cop de mànega”.

Un bri d’esperança dins el caos

L’altra línia de força de l’adaptació teatral de 1984 és posar l’accent en la història d’amor que el Winston viu amb un altre personatge, la Júlia. “En un món gris, mecanitzat i sòrdid, hi ha un home que de cop i volta sent una cosa diferent, que primer identifica com a odi i que després sembla que és amor, i li donarà forces per poder suportar tot el que li passarà”, diu el director. Els muntatges de la troupe d’Álvaro, la companyia Gataro, tenen un fort vessant de teatre físic. Aquí, en lloc de recrear una gestualitat expressionista, com van fer a El casament dels petitburgesos, de Brecht, han optat per fer un exercici de teatre document: els personatges es desdoblen, poden sortir de l’obra per dir una acotació del text i tornar-se a submergir en el seu personatge i en la densitat del text.

L’adaptació de ‘1984’ arriba també a les llibreries

Ja fa un parell d’anys, Víctor Álvaro i l’escriptor Lluís-Anton Baulenas, que va traduir la novel·la d’Orwell al català, acariciaven la idea de portar 1984 al teatre. Tenien pensat concentrar-la en un sol monòleg, però la sort els va acompanyar i el projecte va créixer amb cinc personatges. Fa un any, Michael Gene Sullivan -actor, director, dramaturg i activista de San Francisco- li va fer arribar a Baulenas l’adaptació de l’obra que va fer per a Tim Robbins perquè volia que tornés a triomfar a Barcelona. Baulenas la va traduir i, coincidint amb l’estrena, arriba a les llibreries el text de la mà d’Edicions de 1984. “L’espectacle està ideat perquè no es faci ús de cap vídeo, càmeres en directe o projeccions. L’èmfasi d’aquesta adaptació no és en la tecnologia, sinó en com els éssers humans esdevenen màquines”, diu Gene Sullivan a la nota introductòria del text.