Les novetats de febrer
6 febrer, 2019
Arriben a les llibreries Estigmes de Ramon Mas, una novel·la sobre l’adolescència i la por d’acabar convertint-nos en els nostres pares; i Manhattan Beach de Jennifer Egan, distingida per l’excel·lència en la ficció i que ens capbussa en la Nova York de la Segona Guerra Mundial.
Ramon Mas
És l’any 1997, una matinada de dissabte, en Puig torna de festa amb la seva Vespino per una carretera comarcal. Quan arriba al local es troba en Germ ajagut al sofà en un estat mental deplorable, potser va drogat, o té un atac d’ansietat, o és que ha vist un fantasma.
Estigmes recorre els últims compassos d’un estiu que serà clau per a la vida del seu protagonista, és l’estiu del trencament amb el que tothom esperava d’ell, i tot apunta que també serà el del trencament amb la realitat.
En aquesta novel·la, Ramon Mas torna al poble de Puigsech i a la mirada desconcertada dels seus vilatans per indagar, amb la seva prosa directa i concisa, en la fina línia que separa la bogeria de l’extravagància, en una època, l’adolescència, en què totes les experiències i els conflictes ens semblen a vida o mort.
L’autor, Ramon Mas
Ramon Mas Baucells (Sant Julià de Vilatorta, 1982) és un dels fundadors de l’editorial Males Herbes. Ha publicat les novel·les curtes Crònica d’un delicte menor(L’Albí, 2012) i Afores (Edicions de 1984, 2017), i el poemari Òsties (AdiA Edicions, 2017). També fa lletres i canta amb els grups Matagalls i FP. Té una llicenciatura en Filosofia, però no sap què fer-ne.
Un tast d’Estigmes
La rotonda és crucial, tant en l’espai com en el temps. S’hi ha d’entrar amb les idees clares. De la sortida que prenguis en dependrà el lloc on acabis. Si no l’has triat amb antelació, és possible que quedis atrapat en la seva òrbita, suplicant que la força centrífuga t’arrenqui del bucle.
En Puig sap quin trencall agafarà. Ho ha decidit abans i tot de ser rebutjat per la rossa tenyida que ara fa treballar la suspensió d’un Seat Ibiza blanc al pàrquing de la discoteca. De fet, en el mateix momento en què ha acceptat entrar al lavabo amb en Guarch, el dilema de la rotonda ha quedat resolt.
Ressegueix el trajecte de memòria, sense parar esment en els primers raigs de sol que despentinen les Guilleries. El Vespino espetega per sobre dels límits permesos, és un soroll agressiu, de màquina de guerra. Ell fa temps que ha deixat de sentir-lo. Més d’una vegada, a aquesta hora i en aquest estat mental, ha tingut la impressió que el ciclomotor anava sol, com si el conductor fos un simple passatger embotit dins un núvol de pensaments plaents i projectes delirants.
Jennifer Egan
Traducció de Josefina CaballL’Anna Kerrigan, una nena de gairebé dotze anys, acompanya el seu pare a la casa de Manhattan Beach d’en Dexter Styles, un home que ella intueix que és clau per a la supervivència del seu pare i de la seva família. La platja que descobreix en aquella visita la meravella tant com el secret que envolta la relació entre els dos homes.
Anys després, el seu pare ha desaparegut i el país està en guerra. L’Anna treballa reparant vaixells sota l’aigua a la Drassana Naval de Brooklyn. En aquest període tan difícil, en el qual les dones poden fer feines que abans només estaven reservades als homes, que ara són al front, ha aconseguit convertir-se en la primera dona bus de la drassana, una de les ocupacions més perilloses i dures que s’hi duen a terme. Una nit, en una sala de festes, per casualitat, el camí de l’Anna es torna a creuar amb el del senyor Styles, l’home que va visitar de petita. I és a partir d’aquesta trobada que ella comença a entendre la complexitat de la vida del seu pare.
Amb l’atmosfera d’una novel·la negra de misteri, Jennifer Egan ens capbussa magistralment en la Nova York de la Segona Guerra Mundial, una ciutat plena de gàngsters, mariners, soldats, banquers i bussos. Manhattan Beach és un retrat delicat i enlluernador d’un moment clau que ho va canviar tot entre homes i dones.
L’autora, Jennifer Egan
Jennifer Egan (Chicago, 1962) és autora de cinc novel·les i d’un recull de relats. Entre les seves obres destaquen La torre mestra i El temps és un cabró —obra que va ser guardonada amb els premis Pulitzer i National Book Critics Circle—, totes dues publicades en aquesta mateixa col·lecció. Manhattan Beach, la seva darrera novel·la, ha estat distingida amb la Medalla Andrew Carnegie per l’Excel·lència en la Ficció. Els seus relats curts han aparegut a diverses revistes de prestigi, com ara The New Yorker, Harper’s Magazine, Granta, McSweeney’s i The New York Times Magazine.
Un tast de Manhattan Beach
Quan a dos quarts de dotze va sonar la sirena de l’hora de dinar, ella frisava per anar-se’n a fora. Per tenir una excusa per sortir de l’edifici, no s’havia endut el dinar —encara que sabia que amb aquell estratagema no enganyava el senyor Voss. Però com que l’home era incapaç de no deixar dinar a una noia, va mirar-la amb cara de pomes agres quan ella es va dirigir cap a la porta mentre les casades desembolicaven el paper encerat dels seus entrepans i parlaven dels marits, que eren en camps d’instrucció de reclutes de la marina o a l’estranger: l’una havia rebut carta, l’altra tenia alguna pista o intuïció o havia somiat on podien ser els seus estimats; si n’estaven, d’espantades i desesperades. Més d’una noia havia plorat mentre descrivia la por que tenia que el seu marit o promès no tornés. L’Anna no podia sentir-ho, tot allò. Aquelles converses li desvetllaven una ràbia incòmoda cap a aquelles noies, que li semblaven massa dèbils. Gràcies a Déu, el senyor Voss havia prohibit que es parlés d’aquell tema durant les hores de feina, cosa que havia despertat en l’Anna un insòlit sentiment de gratitud. Ara, mentre treballaven, cantaven cançons dels col·legis universitaris on havien estudiat: Hunter, St Joseph’s, Brooklyn College, l’himne del qual l’Anna va aprendre inalment —tot i que no s’havia preocupat de saber-lo l’any que hi va estudiar.
Deixa un comentari