La Christine i l’Alex passen tranquil·lament un vespre d’estiu a casa. Una trucada de telèfon els capgirarà la nit i tota la seva existència. La Lydia els comunica que en Zach ha patit un atac. És mort. Les dues parelles, ja madures, són amigues des que eren estudiants. La pèrdua d’en Zach els afecta profundament i fa reviure un passat ple de secrets, ressentiments i desconfiances que només l’amistat que els uneix ha estat capaç de superar. Però com s’ho faran a partir d’ara que només són tres?

Cap al tard és una història coral amb quatre protagonistes clars i uns quants secundaris, ambientada en un entorn londinenc ple de cultura i art. Els quatre amics viuen còmodament, són uns intel·lectuals i una mica esnobs. La mort d’en Zach posa de manifest que l’oasi en què viuen no ha estat sempre tan idíl·lic. Per entendre l’evolució dels esdeveniments que es deriven del trist incident, ens anirem remuntant a diferents moments en el passat en els que les relacions entre ells van generar passions prohibides i suspicàcies.

És fàcil preveure que hi ha hagut marro entre parelles al llarg del temps i, a estones, la trama es converteix en un culebrot. En això m’ha semblat una mica previsible, però és un llibre que es llegeix de manera àgil i atrapa, un bon passa-pàgines. Explora la fragilitat de les xarxes d’amistat, la superficialitat, la sensibilitat artística i les superioritats morals que aquesta pot provocar. Drama familiar amb història absorbent i espai per la crítica i la reflexió. Bona aposta per llegir a l’estiu.