Marilynne Robinson és una novel·lista i assagista nord-americana. Una de les autores preferides de Barck Obama, va guanyar el premi Pulitzer de ficció l’any 2005 per la seva novel·la Gilead. Era el primer d’una triologia de llibres que converteix en cròniques l’evolució espiritual de dues famílies en un poble fictici del Mid-West dels EUA. El seu nou llibre, Jack, torna al personatge més enigmàtic de la sèrie, que s’embolica en una relació interracial a la segregada localitat de Saint Lois. Robinson viu a Iowa, on va ambientar la trilogia Gilead.

El teu nou llibre ens presenta un cop més amb el món trist i problemàtic de Jack Boughton, el fill capriciós d’un ministre presbiterià. Què et va fer decidir a revisitar la seva història?

Encara tenia en Jack al cap. Quan estic escrivint una novel·la trobo personatges que acaben sent ben coneguts i importants per mi, fins i tot més enllà del rol que juguen en una ficció concreta. I també em va semblar que el món de les novel·les s’estabilitzaria, en cert sentit, si aquesta figura central absent que tots estimen es conegués i cobrés vida pròpia. Ell caracteritza el lloc i els moments amb què s’ha d’enfrontar, i la cultura de la seva família en funció de la lleialtat que ell en certa manera hi té i del rol que ell hi juga.

Et va sorprendre, el Jack, per la tenacitat amb què lluita per la relació amb la Della, una professora negra, enmig de tanta adversitat i hostilitat?

No, no em va sorprendre. Sabia de quan vaig escriure Gilead i Vida de casa que ell se l’estima i li és lleial. Quan es coneixen ell se sent sol i desconcertat a punt de decebre al seu pare una vegada més per no presentar-se al funeral de la seva mare. Ella està tocada per la gràcia i és una dona interessant, i tenen un origen comú. I a ella li agrada, en Jack, i això no és una cosa que ell doni per sentada. El món és un problema per ell. Ella porta més problemes, clar, i encant, i elegància – i amor.

Diries que la Della ajuda en Jack a trobar la seva fe? Almenys en la seva capacitat de fer el bé, i potser també fins i tot en un sentit religiós?

Crec que l’estat de la fe de cadascú és massa complex per conèixer-la amb certesa, fins i tot per la persona mateixa. Coneixem el sentiment només per referències a les quals de vegades no donem crèdit, o que cataloguen l’experiència com a rara o com a efímera. L’hàbit mental d’en Jack es podria considerar una pregària, la qual cosa pot reflectir una fe més fonda del que ell creu. Certament, topar-se amb la Della li dona la definició de la paraula gràcia.

La novel·la surt en un moment en què el Black Lives Matter ha assolit més prominència. Com jutges  la política racial dels EUA en el moment actual? Hi ha esperances que l’assassinat de George Floyd fos un punt d’inflexió cap a un futur més just?

Masses de gent van protestar arreu dels país. Això és bona senyal. Trump tracta els manifestants com a desordre criminal, posa el focus lluny de la violència policial criminal que va provocar les protestes. És lleig, és el fracàs intencionat del progrés. Hi ha molta revulsió popular contra la violència policial i el racisme sistèmic.

Les xarxes socials sembla que han polaritzat el discurs públic fins a un extrem perillós. Potser ens hauríem de desconnectar més sovint?

No entenc el fenomen de les xarxes socials. La gent sembla que escapa dels límits del que és raonable i de la decència, en aquest àmbit. Sé que sempre hi ha hagut rumors tòxics que es converteixen en creences assentades sobre enverinaments i assassinats de criatures i coses per l’estil, i sé que algunes van ser catastròficament importants durant el segle XX. Internet sembla ser que és terreny fèrtil per aquests rumors. Mantenir el senderi ha de passar per apagar-les excepte si tenim una raó bona i específica per connectar-nos. La nostra humanitat pot estar-hi en joc.

Quin va ser el primer llibre del qual et vas enamorar?

Quan era nena em vaig enamorar d’El poltre, de la Majorie Kinnan Rawlings. La mare solia llegir-nos-el al meu germà i a mi. D’adolescent, tot el que escrivís Louise May Alcott, Mark Twain o Charles Dickens. A la universitat, Faulkner i els naturalistes americans.

Què estàs llegint ara mateix?

El Paradís de Dante.

 Quins novel·listes i autors de no-ficció en actiu admires?

És un període vibrant. N’hi ha massa per anomenar-los.

Quins treballs teològics recomanaries a un agnòstic que hi tingués interès?

Cartes i papers des de la presó, de Dietrich Bonhoeffer.

L’entrevista original la teniu aquí.