Tres novel·les i tres barris
Font: El Periódico / Ricard Ruiz Garzón

Ara que escriure novel·les només és negoci per a quatre gats -abans ho era per a 400, però semblaven 4.000-, sorprèn la vitalitat amb què alguns autors novells estan arribant en aquest inici d’any a les llibreries. Tres dels que convé seguir acaben d’aterrar, a més, amb tres extraordinàries novel·les de barri, en aquest cas de Gràcia, Sant Andreu i Tetuan.

[…]

Més combativa, més proletària i més gamberra, Mars del Carib, de Sergi Pons Codina (Edicions de 1984) és més que un cop de puny a l’establishment des d’un antre del Sant Andreu post-Meridiana. «Trainspotting a la catalana», segons Albert Forns, la novel·la, literalment addictiva, retrata una zona i una forma de vida, però també això va ser i és el carrer: drogues, futbol, festa, violència, lleialtat… Els pitjors jonquis, això sí, són els immobiliaris.

[…]
.
.
I a qui no li agradi, que es foti
Crònica de la presentació de Mars del Carib a la llibreria Taifa
Font: Blog Actualitat Literària / Marc Montull

Marc Montull (@fujicolor19) – “Altres novel·les que podrien ser similars tenen una certa melancolia. En Sergi en prescindeix: tu ets dins l’acció, i aquesta és brutal i lletja, com un cop de puny”. Així introdueix Kiko Amat Mars del Carib, el llibre del debutant de Parets del Vallès Sergi Pons Codina. “Ni un sol moment de bellesa. Tan sols extraradi pur i dur, hòsties, ràbia, alcohol, speed per tot arreu i futbol”.

La llibreria Taifa va ha estat el lloc escollit per la presentació de la novel·la publicada per Edicions de 1984. Ha anat a càrrec de l’escriptor de Sant Boi Kiko Amat i del mateix Sergi Pons Codina. En un ambient una mica peculiar (cervesa, bromes i crits) han anat donant les claus de Mars del Carib.

El Mars del Carib és un tuguri de mala mort del Sant Andreu més obrer, de l’extraradi més bèstia. Completament fora de la legalitat, paradís de felicitats artificials, el bar serà una “escola de vida” per a en Blai i els seus amics, el mirall fictici de l’adolescència de Pons Codina i la seva colla.

Personatges que gaudeixen fent del defecte virtut, sent els “més burros, els campions de la farra, mamats a treballar, una ràbia i un nihilisme extrem”. Perquè com fa veure Amat, “si tenim odi de classe no és per on hem nascut, ni pels diners. És per les expectatives de futur, mai hem aspirat a res més que a ser igual d’infeliços que els nostres pares”.

Per la seva banda Pons Codina diu que per a ell el llibre ha estat un divertimento, “amb els fills he frenat una mica i m’ha agafat per escriure”. Potser és per això que quan Amat afirma que Mars del Carib és la primera novel·la Oi! de la història l’autor s’ho pensa abans de dir que sí, que una mica sí. També deu ser per això que la novel·la fa pixar de riure.

I és que en algun moment de la presentació Sergi Pons Codina somriu: “m’ho he passat molt bé amb Mars del Carib, i els seus personatges també s’ho passen molt, molt, molt bé. I a qui no li agradi, que es foti”.