«O és que no saps que hem abolit l’aflicció!»
La rasa, Andrei Platónov, trad. Miquel Cabal.

La rasa
Andrei Platónov
Traducció de Miquel Cabal Guarro
isbn 978-84-15835-44-8
Mirmanda, 129
192 pàgines

Escriptor d’una poètica visionària i alhora gairebé palpable, Andrei Platónov va escriure La rasa l’any 1930. És la història d’una colla de personatges que van fer la Revolució i que després van voler construir el gran edifici del socialisme plantant-ne els fonaments en una gran rasa. Els problemes amb el Partit, amb la burocràcia, amb la col•lectivització, amb la gana, amb el fred i amb l’absurd i el desgavell generals són l’excusa de què se serveix l’autor per dibuixar ja de manera profètica el principi de la fi de la Unió Soviètica. Com a Txevengur (publicada en aquesta mateixa col•lecció), Platónov transforma la llengua per adaptar-la al moment i a la situació: trencament, renovació i intuïció són els pilars de la llengua d’un dels escriptors cabdals de la literatura russa del segle XX. Un escriptor que va posar en salmorra la llengua russa mateixa per despullar-la de tot allò que la lligava a un món obsolet.

Andrei Platónov (Vorónej, 1899 – Moscou, 1951) creu en el socialisme i intenta penetrar en l’ànima del seu poble per trobar-hi les respostes al deteriorament i a la confusió que ja s’hi intueixen. El preu que paga per això és l’aïllament i una mort prematura. La repressió i la pobresa el van acompanyar fins al final de la seva vida. Bona part de la seva obra no es va difondre a Rússia fins ben entrada la dècada de 1980. Platónov, el grandíssim escriptor rus, de qui Hemingway deia que era el mestre de la prosa, ha estat comparat amb Joyce, Proust, Kafka o Mann.

***

Una aproximació a La rasa

Una nova dimensió del llenguatge…

Com més tard faria Orwell en el cèlebre 1984, Platònov crea un nou llenguatge per descriure coses que no s’havien viscut mai. De fet, no el crea, sinó que modula uns conceptes que no havien estat previstos pel seu ús literari. Parlem de conceptes revolucionaris, d’economia marxista, llenguatge per encendre discursos i instruir les masses. Allà on qualsevol escriuria «Cap al migdia en Vósxev estava cansat de cavar», Platónov escriu «Cap al migdia el zel d’en Vósxev va començar a produir cada vegada menys terra». Aquest nou llenguatge no és fruit de l’atzar, sinó del geni d’un escriptor que ha entès abans que ningú la profunditat dels canvis que comporta la revolució.

La revolució interpel·la fins i tot la natura. Platónov llença el llenguatge burocràtic a la natura, i la natura li retorna aquest llenguatge amarat d’una bellesa apta i identificable pels homes nous de la Revolució. «En Vósxev va collir un ocell que havia mort de cop a l’aire i havia caigut a terra: estava tot suat. Després de plomar-lo per veure’n el cos, va quedar-li a les mans un ésser magre i penós, mort de la fatiga del treball.»

… per a una nova dimensió de la societat

Però La rasa no és un experiment literari amb l’única ambició d’explicar-se a si mateix. Només un llenguatge nou pot explicar la societat soviètica de l’any 1930. Fa només 13 anys de l’esclat de la Revolució. En fa 8 que Stalin ostenta el càrrec de Secretari General del Comitè Central de la Unió Soviètica. En fa 2 que impulsa per decret —i amb no poca sang— la col·lectivització del món agrari, que fa que els kulaks de petits propietaris passin a ser kolkhoz o granges col·lectives—, i es planifica l’economia en Plans Quinquennals. La URSS vol passar a ser una economia agrària d’arrels feudals a ser un a potència industrial.

És un procés traumàtic com pocs n’hi ha hagut en la història moderna que abasta totes les facetes de l’ésser humà, les íntimes i les socials.

En aquest context, Andrei Platónov escriu La rasa, la història de la construcció d’un edifici, metàfora del socialisme que s’alça sobre la terra. Metàfora d’altres metàfores: tots els treballadors de la gran rasa adopten un rol identificable: l’intel•lectual pobre que malgrat les consignes («O és que no saps que hem abolit l’aflicció!») sent en el seu cor la melangia de no poder trobar la veritat i una manca d’entusiasme vers la feina; l’obrer que vol esdevenir l’avanguarda revolucionària i convertir-se en funcionari, un combatent de la vella guàrdia, l’activista que desplega el terror ideològic en els kulaks…

La veritat de l’escriptor.

La rasa és una novel·la sobre la condició humana. No només la dels seus personatges, sinó també i sobretot la del seu creador. Empès per una insubornable cerca de la veritat, Platónov esmicola en La rasa el seu entusiasme i convenciment per fer front a una realitat que el violenta com a ésser humà. Platónov, com tants d’altres, va ser prohibit, abolit, per un règim que no el podia tolerar. Només a finals de la dècada del 1980 les seves obres van poder publicar-se a la seva terra natal.