«La Xava és una festa, fascinant i excessiva, que desprèn una fortor àcida i vigoritzant, la dels personatges que s’hi arrosseguen.»
Jordi Nopca, diari Ara

«Estem davant d’un escriptor de primeríssima, llampant, i és importantíssim, perquè és l’únic que s’ha ficat a fons en la parla de la púrria»
Enric Casasses

La Xava
Juli Vallmitjana
Edició d’Enric Casasses
isbn 978-84-15835-60-8
Mirmanda, 135
272 pàgines
18,00 euros

En les seves novel·les, Juli Vallmitjana ens presenta un retrat escruixidor i avui imprescindible dels ambients més pobres de la Barcelona de 1905. Més enllà del verisme i de la versemblança, té la valentia d’oferir ni més ni menys que la veritat: del terreny que trepitja (els barris de sota Montjuïc), de les persones que s’hi busquen la vida (lladres, putes, mangants…) i de la llengua que parlen. Avui com aleshores ens enlluerna l’ànima la llengua d’aquests personatges, rica, barrejada, tan especial i divertida, tan eficaç. La prosa de Vallmitjana, narrativament molt bona quan descriu un descampat o una cara o relata un robatori, es torna perfectament llisquent i viva quan els personatges parlen, i en tots dos casos convenç per una simple i difícil cosa: la veritat.

Juli Vallmitjana (1873-1937). Argenter de professió, la seva vocació inicial és la pintura, que abandona per la literatura. És una figura insòlita dins del panorama literari català del tombant del segle XIX i de la primera meitat del segle XX. Arrelat al segle XIX per la tradició de la qual parteix i també per tradició familiar, l’escriptor barceloní projecta, en contrapartida, algunes de les que seran les principals línies de la modernitat literària del segle XX, sobretot de la segona meitat.