Després de Deu de desembre i Pastoràlia, arribem al punt d’origen de la narrativa de George Saunders.  

El singularíssim univers de George Saunders té un Big Bang que es diu Secessiolàndia pel pedregar, el primer llibre que va publicar. Serà el mateix autor qui ens obrirà el camí de la lectura amb un preàmbul memorable que va escriure sis anys després de la primera publicació de l’obra, quan Saunders ja era considerat una de les veus més influents de la narrativa nord-americana actual. Aquest preàmbul no només hauria de ser de lectura obligatòria per als escriptors que comencen, sinó que il·lumina amb una llum empeltada d’optimisme les veritats despietades que contenen els relats i la nouvelle que el segueixen.

Amb Secessiolàndia pel pedregar, Saunders posa les cartes sobre la taula i ens confessa que no són bones, però també ens diu que, malgrat aquesta mala mà, cal continuar jugant la partida perquè conèixer la veritat, per crua i feixuga que ens sembli, és condició necessària per afrontar amb dignitat la nostra existència.

George Saunders (Amarillo, Texas, 1958) va escriure Secessiolàndia pel pedregar a la feina, a les oficines que la Radian Corporation té a Rochester, Nova York, entre el 1989 i el 1996. Abans havia escrit una novel·la fallida i va estar a punt d’abandonar l’escriptura, però amb Secessiolàndia va trobar la seva veu, una veu poderosa i irresistible que ha seduït els crítics més exigents i els millors narradors nord-americans de la seva generació, de Pynchon a Franzen o Foster Wallace. El seu reconeixement internacional, però, va esclatar amb Deu de desembre, obra finalista del National Book Award 2013. Entre les seves obres més destacades, també hi figura Pastoràlia, publicada, igual que Deu de desembre, en aquesta mateixa col·lecció.