En dos moments diferents surt la Núria Cadenes a El País, edició del País Valencià. La primera, entre les obres recomanades per Sant Jordi (i la Fira del Llibre de València!).

Xavier Aliaga recomana, entre d’altres:
El banquer
Núria Cadenes, barcelonina arrelada a València, fa el seu debut en la novel·la amb un llibre agosarat, però ben resolt, inspirat en la biografia del banquer Joan March. Una novel·la magnífica, més coral del que sembla, estructurada a través d’episodis curts, que, curiosament remeten a Calders i a l’obra precedent de Cadenes, el recull de contes AZ. Una mena de mosaic impressionista, amb un tractament lingüístic molt acurat resolt amb perícia i una prosa enrevessada de vegades, però esquitxada de grans moments, que suposa un bon pas endavant en la trajectòria literària de l’autora.
La segona vegada, és per explicar-nos per què escriu, la Nuria Cadenes, entre d’altres.
“Ben bé no ho sé, per què escric”, diu Núria Cadenes. “Escric perquè m’agrada, potser per voluntat de deixar alguna cosa, una mica de petjada, perquè és el que sé fer. I també per amor de llengua, diguem-ne”, reflexiona l’escriptora. Núria Cadenes acaba de publicar la novel·la El banquer (Edicions de 1984), amb què s’ha estrenat com a novel·lista i que ha posat a prova aquest “malestar” que comporta la creació literària. “Aquesta sensació estranya que tens quan et neixen els personatges des de la punta dels dits, el nus a l’estómac si, després de qui sap quantes vegades d’escriure i esborrar i escriure i esborrar-imprimir-ratllar-corregir-imprimir-i-torna-a-començar, llegeixes i trobes que sí. Encara que, de fet, no sempre te’n surts. I, malgrat tot, hi tornes”, comenta l’autora sobre el procés creatiu.