Edicions de 1984 publica “Sense alè” de la poeta i narradora Josefa Contijoch. És una autobiografia existencial i alhora una ficció literària sobre els darrers cinquanta anys a Catalunya.

La vida ens dóna l’oportunitat de treure profit de les nostres experiències, ens atrapa a un lloc i a un moment històric mentre fem lectures interioritzades del nostre jo i arribem –en el millor dels casos- a un resultat feliç, és a dir, a una obra literària de qualitat que justificarà l’escriptura. A Sense alè hi ha un seguit de relats imaginaris, un enfilall de cròniques històriques i cinematogràfiques, uns episodis claus de la vida i de la literatura creada per part de Josefa Contijoch. El motiu argumental d’aquesta narració és l’assassinat macabre d’una amiga per part del seu marit. Aquest fet és el detonant de la història i permet a l’autora sentir-se interpel·lada pels grans temes de la literatura (l’amor, l’amistat, la mort, el temps). Josefa Contijoch és una poeta, narradora, assagista i traductora, de llarga trajectòria dins la nostra tradició catalana. En aquest llibre relata els seus anys viscuts a la seva ciutat natal -Manlleu- i, en extensió, a la plana de Vic, i recrea els anys de formació i la seva educació sentimental i literària. Sense alè és una gran obra que s’inscriu de ple en la literatura del jo. Més enllà de la poesia i més ençà de la prosa quotidiana. És una amalgama d’instants i vivències, de lectures en les que agermana Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi amb William Faulkner, de relats cinematogràfics i epistolars i també de cròniques policíaques a l’entorn de l’assassinat de la seva amiga, que van agombolant el relat com un leit motiv que estructura els capítols.

CONTINUA LLEGINT A NÚVOL