Font: Roger Casero / Petites gotes fredes tremolant

Si no fos perquè me’l vaig comprar minuts abans de l’inici de la presentació, al finalitzar ben segur me n’hauria fet amb un exemplar després d’escoltar com en Miquel Berga i en Joaquim Español dibuixaven el context literari, social i històric del llibre Històries de soldats d’Ambrose Bierce, traduït per Francesc Francisco-Busquets en una edició recentment publicada per Edicions de 1984.

Berga i Español, veus autoritzades literàriament a banda de dues veus amigues d’en Quico, van parlar de l’autor, Ambrose Bierce, de la seva obra i sobretot del llibre en qüestió, per ells imprescindible per entendre, com va dir Miquel Berga, el que la guerra fa als homes (més que el que els homes fan a la guerra) i per investir d’identitat i vida, com va dir Joaquim Español, el soldat desconegut, l’heroi anònim.

Amb Històries de soldats Ambrose Bierce va relatar, quasi 30 anys després d’haver-hi participat, la Guerra Civil Americana sense èpica ni heroïcitat, com es destaca a la contraportada del llibre, sinó amb “batalles íntimes d’uns personatges llançats a la força destructora de la tenebra”.

Bona mostra va ser-ne el relat que Francesc Francisco-Busquets va llegir-nos al final de la presentació, “El cop de gràcia”, que va deixar-nos un intens amarg gust de boca, sec com la pols del camp de batalla, i un xic compungits, també perquè cap dels presents a la sala podíem evitar pensar en l’estat bèl·lic (de guerra?) que tràgicament vivim aquests dies.

Tampoc va evitar-ho Miquel Berga, qui va recordar-nos que les ferides d’aquella guerra (la que més baixes americanes ha generat, més que totes les posteriors juntes) estan presents encara avui a la societat americana: va recordar l’enrenou que encara genera la bandera confederada, pel que encara avui simbolitza…

Miquel Berga també va recordar-nos que, sobretot a partir de la Guerra Civil Espanyola, les guerres no només generen històries de soldats, sinó sobretot i cada vegada més, històries de civils, les autèntiques i més nombroses víctimes de les guerres d’avui. Ja no hi ha, va dir, històries de soldats!

No podria tenir més actualitat, doncs, la lectura d’aquest llibre que, com d’altres obres de la literatura bèl·lica, ens permeten veure els homes que hi ha dins els uniformes, les medalles i els galons, els que moren al camp de batalla i els que, sense glòria i honor, hi sobreviuen.

Els 15 relats que formen el llibre no són, com va recomanar el propi traductor, per llegir un rere l’altre, doncs és tan dens i intens el pòsit que deixa cada relat que convé, com amb un glop de licor d’alta graduació, deixar-lo passar sense presses gola avall abans d’afrontar-ne un altre.

Si no fos perquè avui encara em pesa el “Cop de gràcia” que dimarts ens va llegir en Quico, avui mateix ja hauria començat a llegir “Històries de soldats”! Em sembla que ho deixaré per demà!

(Foto de Roger Casero)